El compte oficial de Palantir Technologies ha publicat a X un fil sota el lema Because we get asked a lot en què exposa una visió sobre la tecnologia, l’Estat i la societat, per sintetitzar les tesis del llibre The technological republic: hard power, soft belief, and the future of the West, d’Alexander C. Karp i Nicholas W. Zamiska, per esdevenir una presa de posició pública.
El fil recull un conjunt de plantejaments normatius: la idea que Silicon Valley manté un deute moral amb l’Estat i ha de contribuir a la defensa nacional, la crítica d’un model digital centrat en aplicacions de consum davant el desenvolupament de capacitats estratègiques, la centralitat del programari i la intel·ligència artificial –també en la dimensió militar– en el poder contemporani i la consideració que el desenvolupament d’armes basades en la IA és un procés en marxa la direcció del qual dependrà de qui el lideri. S’hi afegeixen elements de caràcter polític i cultural, com la defensa del servei nacional, la crítica a certes derives del pluralisme contemporani i l’advertiment que no totes les cultures donen resultats equivalents.
La majoria de les reaccions han sigut crítiques amb el seu to prescriptiu, el seu enfocament sobre la relació entre tecnologia i defensa i algunes afirmacions culturals, pel seu contingut i perquè procedeixen d’una empresa privada quan aquesta mena de debats se solen situar en l’àmbit institucional, acadèmic o dels think tanks. A banda de qui el projecti, però, el fil també es pot interpretar com una formulació directa de dilemes reals en un context de competència geopolítica i canvi tecnològic accelerat, precisament perquè contribueix a obrir aquest debat i plantejar una qüestió més àmplia.
El fil de Palantir incomoda perquè explicita una col·laboració estreta entre empreses tecnològiques i funcions clau de l’Estat, amb possibles efectes sobre l’equilibri institucional i les llibertats civils. La seva claredat permet sotmetre les seves premisses a debat públic, a diferència del que passa amb altres grans tecnològiques.
Perquè Google, Apple o TikTok no formulen programes polítics explícits, però influeixen decisivament en la vida social: organitzen l’accés a la informació, defineixen els entorns digitals i estructuren l’atenció. I s’hi ha d’afegir la dependència d’infraestructures de Microsoft o Amazon Web Services, la influència de sistemes d’OpenAI o Anthropic en la manera com consultem i processem la informació, o la capacitat d’Amazon per reorganitzar el comerç i la distribució.
El problema, per tant, no és el que Palantir ha dit en veu alta –com vol que sigui la relació entre tecnologia i poder i amb quina finalitat–, sinó com les tecnològiques exerceixen aquest poder sense explicitar-lo. Almenys, aflorant la qüestió, s’obre la possibilitat d’analitzar i debatre com s’exerceix aquest poder i amb quins límits en el marc de l’Estat democràtic i a fora.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
