Convidats a la Moncloa

A la causa del parlamentarisme obstruccionista tot està inventat. És una llei no escrita: com més feble és un soci o aliat, més dits posa a l’ull del govern. Tot i el CIS, la demoscòpia continua sent indicativa i ara ens diu que tant Sumar com Junts són als boxers i no hi ha qui els infli els pneumàtics. Junts va perdent vots a raig i Sumar té la consistència d’un flam tremolós. Els vots de Junts se’n van vertiginosament a Aliança Catalana: donat que aquesta formació diu que no es presentarà a unes eleccions generals per ser alienes a la seva nació catalana, és difícil calcular quin partit ocuparà el seu espai al Congrés. En un futur parlament de Catalunya –segons les enquestes– Aliança Catalana tindria un escó més que el PP i tres més que Vox.

L’escenari continua sent d’inestabilitat tòxica fins i tot sense tenir en compte que la incertesa es pugui acabar desplaçant a la majoria que recolza Illa a la Generalitat. A les Corts la inestabilitat és el menú del dia en espera que els socis de Sánchez abandonin la caixa d’eines. Fins i tot el "que ve el llop Vox" ara no atura el desplaçament del vot juvenil cap a la dreta, si és que no l’encoratja. És un corriment de terres que fa anys que es gesta a les entranyes del planeta polític. Lideratges com el de Yolanda Díaz i Carles Puigdemont alimenten exponencialment aquest transvasament de vots. Pedro Sánchez tenia raó quan deia que no es podia pactar amb l’extrema esquerra.

Notícies relacionades

Rússia prova l’OTAN a Polònia

Polarització ets tu

Tant el partit que ha tombat la llei sobre la reducció de la jornada laboral com el que la va presentar pel seu compte han començat a especular sobre la precarietat dels seus líders i no és estrictament anecdòtic que Díaz i Puigdemont haguessin protagonitzat a Brussel·les una de les encaixades de mà més psicoterapèutiques des d’Algú va volar sobre el niu del cucut.

La representativitat és la raó de ser de les bancades parlamentàries. Certament, els hemicicles no s’actualitzen segons les enquestes o segons els resultats municipals i autonòmics, però per això mateix les seves senyories, en l’ús de la legitimitat legal, han d’ajustar-ne la legitimitat política. No tot és aritmètic quan es tracta de ser fidels a la raó pública. L’obstacle més gran consisteix a simplificar la complexitat de la democràcia, especialment amb greus casos de corrupció, un xoc entre l’executiu i el poder judicial, a més d’una situació internacional endimoniada. Amb tanta precarietat parlamentària, és una dada inquietant que ser convidat a un pícnic als jardins de la Moncloa sigui avui un compromís a eludir sense necessitat d’excuses.