Salut pública
L’absent hantavirus
L’hantavirus va ser l’únic absent en la cerimoniosa evacuació de Tenerife dels opulents clients del creuer de plaer Hondius, i dels servicials tripulants. Al sentir dir per enèsima vegada a l’OMS i al Govern que "el risc de contagi és baix", convé afegir que aquesta llei es compleix excepte per als que s’han infectat, i que han experimentat per tant un risc del 100%. Quedarà per a la història el pànic nocturn del president canari al fet que el bitxo assassí se li colés mitjançant un ratolí nedador, un recel potser excessiu en una comunitat que acull més de 18 milions de turistes anuals sense exigir-los certificat de vacunació. I tot i que l’Espanya on no va fondejar el barco ha felicitat el Govern per agafar les regnes de la caríssima evacuació de creueristes sans, aquesta mateixa diligència sense víctimes apreciables accentua el retret per l’abandó de responsabilitats de la Moncloa en la dana de València, amb 230 persones mortes.
En el llenguatge que pot entendre fins i tot un epidemiòleg, els 14 espanyols aparentment sans i amb un "risc baix" de contagi del luxós Hondius han originat una despesa sanitària superior a un milió d’euros per càpita, més del que qualsevol ciutadà malalt costarà a la salut pública en tota la seva vida. És lògic que la puntualitat militar de l’operació de rescat hagi ocasionat certa perplexitat entre els habitants de llistes d’espera sanitàries mesurades en mesos, aviat en anys.
L’hantavirus és un perfecte gandul, per comparació amb la laboriositat del coronavirus. A pesar de la seva mandra, el microorganisme s’ha colat en un recinte exclusiu, concebut perquè els privilegiats contaminin els paisatges polars. Aquesta insidiosa infiltració vírica al palau flotant és un desafiament inesperat. El món se subdivideix en classes mitjanes, rics i immortals. El reducte creixent dels milmilionaris ja atresora la impunitat, i ara persegueix a més la immunitat de la vida eterna. No obstant, la travessia de l’Hondius demostra que la infecció sempre troba un camí cap als recintes més selectes, per la qual cosa ningú es troba fora de perill. Només un factor pot evitar l’apocalipsi, l’error humà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
