Antoni Clavé obre el curs

Clavé va destacar a la Barcelona dels trenta com a dissenyador de cartells cinematogràfics, però el seu activisme polític el va obligar a exiliar-se el 1939. A París va fer decorats i vestuari per a ballet –amb Roland Petit– i obres teatrals, abans de dedicar-se amb més plenitud a la pintura i l’escultura. Tot i que Clavé és Clavé i té una gran personalitat, no hi ha dubte que el va influir la seva amistat de molts anys amb Picasso. L’exposició del Martorell (80 pintures de totes les seves èpoques) continua al Cercle Artístic (escultura), al mateix Palau de la Generalitat (només inscripció prèvia) i a la Sala Gaspar (escenografies 1946-1953).

Dijous, el Martorell, on es respirava una gran satisfacció pel gaudi de les obres de Clavé, va ser el retrobament després de les vacances de la Barcelona cultural. Josep Fèlix Bentz, president del Cercle Artístic i del Martorell i que, a més, va fer la seva tesi doctoral sobre Clavé, va explicar la gènesi de l’exposició i la figura del pintor a qui es devia un gran homenatge. Va remarcar la imprescindible col·laboració de les institucions. I la presència i les paraules de Jaume Collboni, Lluïsa Moret, presidenta de la diputació, Carles Prieto, delegat del Govern, i del mateix president Salvador Illa ho van corroborar. Collboni va ressaltar la gran empenta de les iniciatives de la societat civil. El recuperat Palau Martorell, on abans de l’estiu es va poder disfrutar de Botero, és una mostra d’aquesta vitalitat.

Notícies relacionades

La dona més valenta

Inseguretat naturalitzada

Salvador Illa, en un discurs curt –amb paraules de reconeixement a Nuria Ridameya, la viuda de Joan Gaspar Farreras– va sentenciar: "en els temps que corren, cultura, cultura i més cultura". I va insistir en la voluntat d’obertura i col·laboració de la Generalitat. Hem passat de la Generalitat amb recepta de confrontació amb l’Estat (Artur Mas, Puigdemont, Quim Torra), i de la de remarcar la diferència (Aragonès), a la del valor de la col·laboració. Amb quatre oradors del PSC (Collboni, Moret, Prieto i Illa), no hi ha dubte que vivim un canvi d’època. Amb poc soroll.

I molts no eren socialistes. Antoni Cañete, el sempre actiu president de Pimec, mostrava satisfacció per l’aval d’Illa i Collboni al Martorell, un centre cultural privat. Una confidència: aquest gran homenatge a Clavé deu molt a la discreta Àngels Torres, una activista cultural entusiasta de la col·laboració publicoprivada.