Moreno sí, però amb embolic

El PSOE ha patit un daltabaix perquè amb 28 escons i el 22,7% del vot queda per sota del seu mínim del 2022 (30 escons), i a anys llum de les seves passades majories absolutes. Les causes venen de lluny, el Govern Sánchez tenia una mala valoració en totes les enquestes andaluses –molt inferior a la de l’Executiu de Moreno– i està clar que María Jesús Montero, més vista com una política del PSOE lligada a Sánchez que com una possible presidenta andalusa amb veu pròpia, no era una bona candidata.

Com ja va passar a Aragó, l’intent de Sánchez de convertir les seves ministres en presidentes autonòmiques ha tornat a fracassar. En una Espanya descentralitzada, una líder autonòmica no pot ser percebuda com una possible delegada del Govern central. ¿Per què Sánchez no ho vol saber?

Però Moreno també ha perdut percentatge de vots i cinc escons respecte als 58 del 2022. I, més decisiu, no ha arribat als 55 de la majoria absoluta. Per ser investit necessitarà el suport de Vox. Complicat perquè va centrar tota la seva campanya a dir que l’absència de majoria –com va passar a Extremadura i Aragó– seria un embolic. Doncs habemus embolic.

¿Per què? Hi ha descontentament i cert malestar. Per això el PP i el PSOE han perdut més d’un punt de vot cada un i cinc i dos diputats, respectivament. I, al contrari que altres vegades, el vot de protesta no ha anat a Vox –que puja un míser 0,3% i un escó–, sinó a Endavant Andalusia. Més esquerrà i nacionalista que l’esquerra tradicional, menys compromesa amb res, i amb un líder desacomplexat, Juan Ignacio García (el Gafas), que ha doblat el seu percentatge de vots, fins al 9,6%, i ha multiplicat ni més ni menys que per quatre, fins a vuit, els seus escons.

Notícies relacionades

El PSOE s’aferra a una ficció

La polarització toca sostre

L’ascens d’Endavant Andalusia ha fet perdre a Moreno la majoria absoluta, però políticament la beneficiada serà Vox, que, amb una raquítica pujada, obligarà el PP a pactar. Com a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó, les recents autonòmiques en què Feijóo creia, no només que derrotaria el PSOE –i així ha sigut–, sinó que també restaria pes a Abascal. I en això ha passat just el contrari.

¿Com governarà Moreno Bonilla? ¿Com abordarà Feijóo la campanya fins a les eleccions generals? ¿Amb tarannà obert com Moreno, crispat com Ayuso o migpensionista com els últims temps? ¿I què farà Sánchez? Sí, ha perdut María Jesús Montero, però ell ha rebut una sonora bufetada. La vida és així i es poden perdre unes autonòmiques. Però l’imperdonable –i molt anormal en una democràcia– és que en la legislatura no hagi aconseguit aprovar ni uns Pressupostos.