Contra la lectura (o a favor de Pombo)

Potser per això em surt contestar-li: tens raó.

Hi ha una cosa fascinant en la frivolitat autoconscient i orgullosa. Recordo quan als 20 anys em van enviar a entrevistar l’alcalde de Becerreá. Era un paio planer i de formes caciquistes que estava encantat de conèixer-se. Quan el fotògraf va treure la càmera al despatx consistorial, just davant d’una paret plena de llibres de l’Ajuntament, va deixar anar amb tota l’alegria del món: "Fes-me una foto amb tots aquests darrere, que mai n’he tingut un davant".

Ja llavors jo llegia massa, així que la frase em va semblar, de tan desacomplexada, brillant. Més recentment, vaig entrar a casa amb el meu fill gran. El porter de la finca em va carregar amb tots els llibres que m’havien arribat. A l’ascensor, la criatura, fart de veure cada dia una desena de paquets plens de paper, em va dir, amb un to més sever que rialler: "Papa, acabaràs amb tots els boscos del planeta".

Així que ha arribat el moment de pensar si tenen raó aquell alcalde del PP, el meu fill i, per descomptat, María Pombo. L’oncle tercer d’aquesta, Álvaro Pombo, un dels millors escriptors vius, va escriure a El metro de platino iridiado: "Entre tocar i no tocar una barbeta fascinant hi ha un abisme mil·limètric que la civilització omple amb paraules". Potser llegir, i fer-ho amb aquesta desmesura promíscua i bulímica, és la tara derivada de no poder atrapar el món, de conformar-se amb un succedani. Potser a aquesta influencer no li falta res, almenys res del que li pugui oferir un llibre.

Sens dubte, María no està sola. Un 35% de persones a Espanya confessa (¿defensa?) no llegir res. I Plató considerava que els llibres impedien l’aprenentatge. María diu que no se’n va al llit i obre un llibre que explica una història, sinó que ocasionalment llegeix sobre temes que li interessen, una cosa que passava amb les biblioteques victorianes, que no oferien novel·les de ficció, sinó llibres instructius. I després hi ha uns 21,4 milions de cunyats que cada Nit de Nadal diuen (ja no sé si per atacar la lectura o per defensar el feixisme) que Hitler llegia molt.

La Pombo podria haver anat més lluny i dir que els que escrivim (¡Mussolini escrivia novel·letes!) som encara pitjors. Aquí comptaria amb el suport de Jacques Prévert, de qui diuen que va afirmar que "un escriptor és algú a qui no li passa mai res, però que s’entossudeix a explicar-te la seva vida". Li donaria també la raó el cap de bombers de Farenheit 451, que li diu a Montag: "Les novel·les no serveixen per a res: tracten de persones que mai han existit i la gent que les llegeix després queda descontenta de la seva pròpia vida".

Hi ha una cosa que m’atrau de la frase de María Pombo. No diu: "No sou millors per llegir", sinó: "No sou millors perquè us agradi llegir". D’això es dedueix que ella, si trobés goig en la lectura, llegiria. I de fet, quan ensenya aquesta llibreria plena de coralls i bibelots, hi ha un prestatge amb bons llibres infantils (veig un volum de Babar), per si als seus nens sí que els agrada.

Notícies relacionades

Illa va a la muntanya

La Xina exhibeix poder

Perquè, en el fons, presumir que llegeixes molt és cutre, tan menyspreable com presumir que ets generós. Però vantar-te de no llegir res és potser pitjor, tan trist com vanagloriar-te de ser un gasiu. Sempre que em pregunten que per què llegeixo, deixo anar estupideses solemnes, del "Per viure més vides possibles en el temps limitat que em dona la meva" al "Llegeixo de la mateixa manera que respiro". Francament, no sé per què llegeixo. Potser llegeixo per ser capaç d’argumentar en una columna fins i tot en contra de la lectura (és a dir, per poder-me posar en les sabates de qui no pensa com jo).

Sens dubte, no em crec millor per llegir, però sí que sé que la meva vida seria pitjor si no ho fes. I el món, encara més fosc si s’imposa l’estret orgull de no fer-ho.