Caiguda de l’imperi americà

Notícies relacionades

Illa va a la muntanya

La Xina exhibeix poder

Ara que ja fa uns mesos que avança la màquina autoritària, hi ha qui veu en aquesta dinàmica el reflex del declivi de la República de Roma. Francis Ford Coppola, quan va presentar al festival de Canes la seva última pel·lícula, Megalopolis, va comparar el seu país amb aquella Roma que no volia reis, sinó una república. La història explica que Dioclecià, el darrer emperador amb ambicions d’ordre, va impulsar una resposta radical al caos: burocràcia hipertrofiada, economia dirigida i persecució de dissidents. El seu autoritarisme va aixafar les restes de la vella república en un intent desesperat d’aturar el col·lapse. Més tard, Roma va rebre Julià l’Apòstata, l’emperador filòsof que va intentar revertir el cristianisme amb un retorn forçat al paganisme. El que pretenia ser una restauració de valors va acabar sent una maniobra d’exclusió, i potser sí que Musk representava un revisionisme similar: la seva xarxa X, que quan es deia Twitter havia estat un fòrum de discussió, s’ha convertit en una arena de linxament on la censura no ha desaparegut, sinó que ha canviat de signe.

El paral·lelisme potser no és perfecte: Dioclecià buscava control absolut i Julià, una utopia intel·lectual. Trump respon a uns instints més primaris, però el seu seguici de magnats tecnoutòpics de Silicon Valley són uns il·luminats perillosos. Roma no va caure d’un dia per l’altre. Va ser devorada des de dins per líders que van confondre la seva pròpia glòria amb la de la civilització. Als Estats Units actuals, els bàrbars no són a les portes. Són al poder.