Ras i curt

L’enterrament íntim de l’AVE low cost

1
Es llegeix en minuts
L’enterrament íntim de l’AVE low cost

Alex Zea / Europa Press

Renfe va acabar abans-d’ahir amb la democratització de la seva alta velocitat entre Madrid i Barcelona, la principal línia ferroviària d’Espanya. L’operadora estatal va dissimular aquesta decisió en un comunicat emès un dijous d’agost, gairebé a l’hora de la migdiada. Només va dir que substituirà l’oferta d’Avlo –de baix cost– per serveis da l’AVE. La companyia va assenyalar que la reorganització es produïa després de la retirada dels trens S106 d’aquest corredor, comprats a Talgo. Renfe va garantir que els AVE circularien amb la mateixa freqüència i horaris, també a preus competitius. Això s’ha de llegir com un eufemisme de tarifes més cares, sobretot de cara al viatger corporatiu que freqüenta aquest corredor i que l’operadora dependent del Ministeri de Transports tant anhela.

La comunicació va ometre que aquests trens, coneguts popularment com a Avril, van ser apartats de la circulació per problemes tècnics. També va evitar aclarir què passaria amb els Avlo que circulen per altres corredors. Es lògic que aquestes vaguetats generessin la interpretació unànime que la cancel·lació del servei obeïa a motius tècnics, de manera que deixaven Talgo en una posició delicada. El ministre Óscar Puente també va alimentar aquesta tesi a l’afirmar ahir que els S106 ni han donat "el millor resultat" ni han sigut "l’empenta que esperàvem".

Notícies relacionades

La confusió va ser tan gran que va afectar un altre model de trens, l’S102, que Renfe també utilitzava en la línia Madrid-Barcelona i que també van patir incidències. L’empresa es va veure forçada a emetre ahir un nou comunicat. Va dir que només busca l’eficiència, va desmentir qualsevol anomalia en els S102 i va assegurar que circularan per altres corredors.

La reacció és insuficient i arriba tard. Renfe ha de ser transparent i ha de dir clarament que enterra la marca Avlo entre Madrid i Barcelona. A més, ha d’explicar els motius i fugir de vaguetats que no fan bé a ningú. Ni a l’empresa, ni al sistema ferroviari, ni als usuaris. Tampoc a Avlo, creada per competir amb la liberalització ferroviària. I ja no parlem de Talgo.