Els alcaldes, aire fresc contra Trump

1
Es llegeix en minuts
Els alcaldes, aire fresc contra Trump

Adam Gray / BLOOMBERG

El poder hegemònic de Donald Trump pateix les primeres esquerdes, nascudes lluny de Washington D. C., lluny dels platós de televisió i de les xarxes socials del president dels Estats Units. Dues grans ciutats del país, Nova York i Miami, han elegit alcaldes demòcrates i han fet història: el primer musulmà (Zohran Mamdani) i la primera dona (Eileen Higgins) en el càrrec. A Miami, a més, la demòcrata posa fi a gairebé tres dècades de domini republicà. Són dues victòries diferents, però una mateixa lliçó: el canvi polític és factible en el món local, sobretot quan els demòcrates troben líders capaços de connectar amb votants cansats de la polarització estèril i armen coalicions d’electors àmplies, diverses i efectives.

Notícies relacionades

En els dos casos, els votants han optat per projectes que aborden la vivenda, el cost de la vida, la mobilitat i la seguretat. Això demostra que, a les grans ciutats, la política pot ser útil i tangible per a una població que no s’alimenta de promeses grandiloqüents, sinó de projectes que resolen problemes concrets. Aquesta població es fa el desentès a la narrativa de la por, prefereix més gestió que retòrica i elegeix alcaldes i alcaldesses per governar la vida de veritat.

Res garanteix que aquestes victòries demòcrates a Nova York i Miami es tradueixin en un canvi de rumb en altres eleccions d’àmbit estatal o federal, sobretot perquè als EUA la participació en els comicis locals tendeix a ser inferior que en la resta. També, perquè les dinàmiques urbanes no sempre es repliquen en contextos rurals o suburbans. Però Trump no pot ignorar aquest poderós senyal. Potser el futur polític del país s’està exercitant a les ciutats i no en la conversa nacional. Allà és possible que es produeixi un altre tipus de política –més pràctica, plural i centrada en la vida real–, on es poden experimentar noves formes de governar, noves legitimitats i nous lideratges que no tenen cabuda en l’era de l’enfrontament permanent.