Mango batega més enllà d’Isak Andic

Tot plegat demostra una maduresa institucional que no depèn d’un sol nom. La gestió diària, en mans de professionals externs i socis minoritaris com el president Toni Ruiz, evidencia que la companyia ha sabut separar lideratge personal d’estructura corporativa. Alhora, la presència dels tres fills d’Andic com accionistes i membres d’un consell reforçat amb independents assegura continuïtat i control estratègic.

L’aniversari conviu amb un recordatori inevitable: la investigació sobre la mort d’Andic continua oberta. Aquest fet, però, no entela la trajectòria de l’empresa; per contra, posa en evidència la seva capacitat per sostenir-se i avançar enmig de la incertesa.

Notícies relacionades

L’estratègia de seguretat dels EUA

Un capvespre en un banc

Els desafiaments més greus a què s’enfronta Mango són, de fet, uns altres. La competència internacional, la digitalització accelerada i els canvis en els hàbits de consum pressionen l’empresa. S’hi afegeixen les tensions internes típiques de qualsevol companyia familiar, en què cal tenir cura de la governança i el consens. En aquest context, amb la reputació heretada no n’hi ha prou; cal estratègia i lideratge constant, fet que Mango sembla entendre i aplicar amb mesura.

És allà on pot residir la veritable fortalesa de l’empresa: integrar la incertesa al seu funcionament, avançar en el pla estratègic i mantenir el rumb sense dependre de biografies perfectes. Enmig del soroll, Mango progressa i batega. Quina manera millor d’assegurar que el llegat d’Andic continua viu.