RES ÉS EL QUE SEMBLA Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El sud-oest ibèric, viure a la frontera

1
Es llegeix en minuts
El sud-oest ibèric, viure a la frontera

El millor de la política són, amb diferència, els alcaldes. S’ha tornat a demostrar en el I Fòrum Impulsa del sud-oest Ibèric que han organitzat els diaris de Prensa Ibérica a Andalusia i Extremadura. Sense desmerèixer les intervencions d’empresaris com Miguel Ángel Leal i el sempre clar i directe Ismael Clemente,la taula rodona dels alcaldes de Badajoz, Ignacio Gragera, de Madrid, José Luis Martínez Almeida, i de Lisboa, Carlos Moedas, va sintetitzar el que vol ser aquest punt de trobada territorial. Tres frases sintetitzen el que s’hi va dir: «Quan vius a la frontera, no veus la frontera» (Moedas); «vam preguntar a la gent de Badajoz si viatjaven a l’estranger i ens van dir que no, i quan vam repreguntar si anaven a Elvas, van dir que això sí» (Gragera); «espero el 2031 agafar l’AVE i anar-me’n a la platja a Lisboa com ara vaig a València» (Almeida). El sud-oest de la península ibèrica és un pol de desenvolupament econòmic que pot empènyer el creixement de la UE, només li falta connectar-se a Europa per passar a ser el sud-oest europeu. Una dada que va donar el CEO de Conesa, Manuel Vázquez: per portar un tomàquet de Badajoz a Tòquio, el 50% del cost és aconseguir que arribi al port d’Algesires.

D’aquesta manera, és urgent que les administracions deixin treballar els alcaldes i en lloc de multiplicar la burocràcia per controlar-los, el que han de fer és deixar-los treballar perquè com va dir Ismael Clemente, «permeables ja s’ha vist que ho són tots». Al sud-oest peninsular hi ha quasi tot el necessari per ser referent europeu: sector primari eficient en temps de canvi climàtic, capacitat de producció d’energies renovables, talent i una nova classe emprenedora. Andalusia, Extremadura i l’Alentejo no tenen vocació d’eterns subsidiats. Volen la canya per pescar. I això són xarxes: elèctriques, ferroviàries, de carreteres… i ho demanen per als dos costats de la frontera, perquè no la veuen, hi viuen.