La meva ciutat es vesteix de festa

La Mercè sempre arriba carregada de llum, de música i de gent. Molta. Massa. I a mi això m’atabala, perquè soc sensible i les multituds m’ofeguen. Cada any faig llista de concerts, correfocs i activitats que em prometo veure, i cada any m’acabo quedant a casa més del que m’havia promès. M’emociona que Barcelona tingui una festa major tan impressionant i diversa. Poques ciutats al món poden presumir d’una programació cultural i popular com la nostra festa major. Aquest any, a més, ens honra que el pregó vagi a càrrec d’Emma Vilarasau. M’encanta! És una dona, és feminista, activista i ha interpretat un dels personatges més memorables de la ficció catalana, l’Eulàlia Montsolís a Nissaga de poder. I aquí hi ha un detall curiós perquè la veritable patrona de Barcelona és santa Eulàlia, aquella nena martiritzada que la història va deixar enrere quan la ciutat catòlica va adoptar la Mercè com a patrona oficial. Diuen que per això sempre plou per la Mercè. Perquè l’Eulàlia plora.

Notícies relacionades

Els trajectes Vallès-BCN fets amb transport públic arriben al 47%

La Cursa de les Dones reuneix 36.000 persones contra el càncer

El que sí que no em perdo mai, sigui de lluny, de prop o de costat, són els castellers. Perquè no hi ha una cosa més bonica i més emocionant que veure aixecar un castell humà a la plaça de Sant Jaume. A la meva llista hi tinc també la Rigoberta Bandini a la plaça del Bogatell i algun altre concert que encara no sé si veuré o no. Però si alguna cosa té la Mercè és que et permet somiar amb milions de plans, encara que al final no en facis cap.

I, sí, algunes estem emprenyades amb la nostra ciutat. Per l’excés de turisme, per la brutícia, per la gent que dorm al carrer o per la inseguretat que provoca l’especulació immobiliària. Però, durant uns dies, la ciutat s’il·lumina, i com deia el Serrat: "recogieron las basuras de mi calle, ayer a oscuras y hoy sembrada de bombillas", i ens oblidem de tot plegat, encara que només sigui per una estona. Visca la festa major de Barcelona i visca santa Eulàlia.