Seguretat
Policia d’estiu
Arriba l’estiu i molts municipis de Catalunya veuen com la seva població es multiplica: alguns la dupliquen o tripliquen (Salou o Tossa), d’altres la quadrupliquen (Port de la Selva) i fins i tot n’hi ha que la quintupliquen (Pals). No obstant, els seus serveis públics no creixen al mateix ritme. L’atenció primària, el transport o les brigades municipals se’n ressenten, i també els cossos policials, que han de gestionar localitats que passen de ser buides a massificar-se sense augmentar els recursos. S’hi suma la dificultat d’organitzar els torns de vacances sense deixar desprotegides les necessitats ciutadanes.
Aquest repte estacional es combina amb un problema estructural: Catalunya compta amb 217 cossos de policia local (una dada de l’Idescat 2022), cosa que dibuixa un mapa molt desigual de presència policial. Malgrat que els Mossos d’Esquadra van ser creats com la policia nacional de Catalunya amb competències a tot el territori, el seu desplegament es planifica en funció de múltiples factors. No és tan senzill com moure agents d’un municipi a l’altre segons la demanda que hi hagi. A més, la competència –de vegades, insana– entre ajuntaments per atraure els millors agents provoca que alguns municipis quedin pràcticament desmantellats. El resultat és un sistema policial fragmentat i amb tensions serioses, que s’agreugen especialment a l’estiu.
A aquest escenari se suma un fenomen conegut: en alguns cossos policials els sindicats han utilitzat les baixes mèdiques com a vaga encoberta, afegint pressió al govern local i obrint un debat incòmode: ¿què passa si el 95% dels agents d’un mateix cos no es presenten al servei? El més immediat és demanar que els Mossos cobreixin el municipi, però aquesta no pot ser una solució estable.
En paral·lel, han reaparegut altres figures, com els vigilants municipals, que ofereixen més flexibilitat als ajuntaments però a costa de menys formació i, per tant, de menys capacitat que una policia local. El veí pot percebre aquest uniforme com a garantia, però les seves competències són limitades i el seu marge d’actuació molt més estret.
Algunes veus defensen que la sortida passa per unificar els cossos en una sola policia amb competències plenes, però aquesta proposta xoca amb l’autonomia municipal i amb el pes històric de moltes policies locals. El debat no és nou, però continua sense resoldre’s, en part perquè ningú vol cedir parcel·les de poder ni renunciar a símbols d’identitat local.
El que és indiscutible és que cap ciutat pot contractar persones "sortides del no-res" durant unes setmanes d’estiu. Ser policia no és un diploma exprés obtingut amb un curs online: requereix formació, compromís i un cost per a les arques públiques que només es justifica amb la incorporació estable de nous agents. La realitat social canvia, i les institucions no poden mirar cap a a una altra banda. Potser ha arribat el moment d’obrir el debat, assumir que el model actual no respon i explorar solucions innovadores, que permetin adaptar-se a una societat que cada estiu es multiplica i reclama sentir-se segura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
