No són ‘mimoses’

Tocar algú sense que sigui de mutu acord és contrari a llei. A Espanya, en el dia d’avui, no es pot tocar cap altra persona sense que aquesta vulgui. No ha sigut fàcil arribar a aquest acord social i hi ha sectors polítics que remen en sentit contrari, però el feminisme ens ha ensenyat que el cos és una cosa íntima i que cal protegir, una cosa òbvia que no ho ha sigut durant dècades: de petits ens ensenyaven que en havíem de deixar petonejar i acariciar per persones grans "per educació". D’adolescents, començaven els missatges diferents: a ells, per fer el primer pas, per llançar-se, per "donar la talla". A nosaltres, per no anar ràpid, no escoltar els nostres cossos i no deixar-nos portar, primer, i a deixar-nos fer, no ser "estretes" i aconseguir que l’altre disfruti, després. De més grans, la societat ens va ensenyar que el més important era que ell volgués i disfrutés, tot i que tu no. I que això estava bé.

Notícies relacionades

Beques per atraure i retenir el talent de joves investigadors

Una de cada dues detencions a BCN d’agressors sexuals es fa in fraganti

El debat sobre els cossos, les llibertats sexuals i el rol de la dona com a ésser social i individual ens va permetre avançar fins al present i defensar el mateix per a tothom. Ara sabem que els anuncis de clíniques que prometen "ajudar els homes a estar a l’altura" són masclistes. Un home no ha de "donar la talla", perquè aquesta premissa parteix de la base que la seva parella és algú passiu i posa tota la responsabilitat en ell. També sabem que, si algú ens toca alguna part del cos i ens incomoda, no està bé i, més important, podem dir-ho i fins i tot denunciar-ho. Continua sense ser fàcil, però cada vegada són més les persones capaces d’identificar que el que acaben de viure és una agressió i s’atreveixen a fer el pas de denunciar-ho. És poc probable que sigui el cas de les víctimes d’aquestes mimoses. És més possible que el que denunciïn en primer lloc sigui el furt. Pot ser, també, que a l’explicar com ha passat, els diguin als agents que les delinqüents els han acariciat i despistat amb frases enganyosament afectuoses o sexuals, sense ser gaire conscients que també han sigut víctimes d’una agressió sexual. Pot ser que, al principi, els Mossos no donessin importància a aquestes abraçades o tocaments i que, només ara, després de moltes víctimes, de moltes delinqüents detingudes i que han sortit gairebé impunes, llavors sí, hagin afegit el càrrec d’agressió sexual.

S’utilitza el només sí és sí com a estratègia punitiva més que com a principal dany a la víctima, però benvingut sigui, si serveix perquè tots n’aprenguem. Ara bé, sent coherents, potser el sobrenom a aquestes delinqüents no hauria de ser mimoses, ja que el que fan no són moixaines sinó agressions.