El que va passar el 7 d’octubre

Quan evoques que així com els nazis van infravalorar els jueus del gueto de Varsòvia que es van aixecar contra ells el 16 d’abril del 1943 i els que van haver de sufocar a sang i foc durant un mes, fins al 16 de maig del 1943, Benjamin Netanyahu i les Forces de Defensa d’Israel (FDI), l’Exèrcit israelià, van infravalorar la capacitat de Hamàs, Gihad Islàmic i altres organitzacions palestines per fer caure el mur del camp de concentració més gran de la història que Israel va convertir en la Franja de Gaza, et responen que l’analogia no pot ser més errònia. Però la realitat és que calia comptar, almenys en teoria, que els jueus del gueto de Varsòvia dirien prou de la mateixa manera que era elemental comptar amb un pla davant un intent dels palestins del "camp de concentració de Gaza" de fer caure el mur.

El Govern de Netanyahu ha bloquejat fins ara la investigació dels fets del 7 d’octubre del 2023. Els intents de crear una comissió parlamentària d’investigació han sigut un viatge enlloc. La creació dins de les FDI d’una comissió per investigar la incapacitat militar per prevenir l’atac, molt criticada per la ultradreta israeliana, tampoc ha donat resultats.

Ara comença, doncs, una fase política en què aquesta investigació per fi podria posar una mica de llum sobre els esdeveniments que van conduir al 7 d’octubre del 2023, el que va passar, més exactament del que es coneix fins ara durant l’esmentada jornada. Tampoc serà fàcil perquè Israel entra en una etapa preelectoral pròximament que es preveu llarga i agitada. Les eleccions legislatives per elegir els 120 diputats de la Knesset (Parlament) han de realitzar-se a tot estirar el 27 d’octubre del 2026.

L’alerta d’Egipte

Que Netanyahu, el seu govern i les FDI comptaven amb àmplia informació del que es coïa molt a prop, a la Franja, no és una notícia com a tal. Ja hem donat compte d’això en aquestes pàgines. Una informació, per cert, molt precisa que, comparada amb el que després va tenir lloc, deixa els pèls de punta per la seva semblança, mentre el Govern d’Egipte va alertar les autoritats israelianes sobre una possible operació, dades que han donat lloc a les teories conspiradores sobre la "tolerància" de Netanyahu –per a les seves pròpies finalitats– amb l’acció de Hamàs, Gihad Islàmic i altres milícies palestines.

Però no és la primera vegada que Israel s’ha vist sorprès pels seus adversaris. La primera gran operació que va agafar desprevingut l’Exèrcit israelià va ser la guerra del Yom Kippur del 1973 llançada per Egipte. La intel·ligència va fallar completament. Una comissió d’investigació va concloure que els serveis d’informació israelians havien subestimat l’Exèrcit egipci.

La total falta de previsió per part d’Israel –assumint que s’ha tractat d’una fallada– el 7 d’octubre del 2023 va derivar en una operació, segons diverses fonts consultades, diferent tant respecte de la que havia sigut planificada per Hamàs –el disseny de la qual coneixia des del juliol del 2022 l’Exèrcit israelià– com dels resultats aconseguits.

L’objectiu central d’aquesta operació, a més de mostrar que la seguretat d’Israel era un mite, era capturar un nombre d’ostatges militars israelians per intercanviar per diversos milers de militants palestins presos a les presons israelianes.

En primer lloc, diferents grups de palestins armats i civils, que no coneixien el pla original, van travessar la Franja de Gaza i van secundar els assaltants. També van capturar persones que no formaven part del pla original. I, en segon lloc, la resposta improvisada de l’Exèrcit israelià –desbordat– que va llançar al camp de batalla helicòpters Apache amb ordres de disparar a tot el que es mogués, va amplificar la violència.

S’ha dit, i amb raó, que l’ordre de disparar es basava en una antiga pràctica de l’Exèrcit, l’anomenada directiva Hanníbal –amb referència al general cartaginès Hanníbal Barca, que va preferir suïcidar-se a ser presoner dels romans–, posada en marxa el 1986, després del segrest de tres soldats israelians per les milícies de Hezbol·là. La directiva va consagrar que un soldat israelià mort era preferible a caure en mans dels palestins.

Notícies relacionades

Hamàs es queda sense la seva principal carta negociadora

Trump exhibeix davant el món el seu pla de pau que posa fi a la guerra a Gaza

Però, segons altres fonts, no va ser només la directiva Hanníbal la que pot explicar la quantitat de morts d’aquella jornada. Hi ha testimonis que, precisament, adjudiquen moltes morts als trets des dels helicòpters israelians. En van ser utilitzats 28 que van haver de repostar per tornar a carregar municions que van esgotar en la seva primera resposta, i actuaven a tort i a dret sense pla organitzat. Aquests helicòpters amb extraordinàries rondes de trets i llançaments de bombes van ser els que van destruir cases i automòbils.

I a aquesta resposta a la desesperada se li atribueix també moltes morts israelianes per famílies israelianes. Totes les dades, doncs, requereixen ser sotmeses a una investigació de caràcter independent. Netanyahu s’ha negat aquests dos anys que es realitzi perquè és evident que la responsabilitat tant de la falta de previsió –descartant les teories conspiradores– és una negligència de caràcter polític i de seguretat i apunta a ell mateix i a la cúpula política i militar.