Sense afectació a les arques

En la vista breu de dissabte 27 realitzada al Jutjat 41 de Madrid davant el jutge Juan Carlos Peinado va tenir lloc el que es pot denominar un avantjudici, on després de ser comunicada per l’instructor formalment la continuació de les diligències prèvies contra la dona del president del Govern, Begoña Gómez, la seva assistenta Cristina Álvarez i l’exsecretari general de la Presidència Francisco Martín, pel procediment de tribunal de jurat, els lletrats de les acusacions populars i dels imputats van exposar els seus arguments. Les acusacions van defensar que els tres siguin jutjats en un judici oral, mentre que les defenses van demanar el sobreseïment lliure o provisional dels imputats, és a dir, l’arxivament de les diligències.

L’acusació popular de Vox, autora de la querella presentada al gener, afirma que s’ha comès un delicte de malversació perquè l’assistenta Álvarez hauria fet treballs que no formaven part de l’activitat pública de Begoña Gómez, unes gestions relacionades amb les activitats privades de la dona del president. L’acusació estableix una muralla entre les activitats públiques i les privades.

No existeix un estatut de la dona del president com a tal segons en va assenyalar el 12 de juny del 2025 la secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid, que supervisa la instrucció de Peinado, aquesta figura es troba en uns "llimbs" en els quals s’inclouen tasques protocol·làries, de correu, agenda, seguretat i acompanyament.

Actes particulars

En la vista breu, l’acusació popular de Vox va destacar en la lectura del seu escrit de concreció la presència d’escortes en actes particulars de la dona del president. La Fiscalia, per la seva banda, assenyala que "entre els anys 2021 i 2024, Cristina Álvarez ha enviat correus electrònics en nom de Begoña Gómez al marc i relacions de l’activitat que aquesta desenvolupava fins al juliol de 2024 en la Càtedra Social Competitiva de la Universitat Complutense de Madrid, per la qual aquesta última no rebia cap remuneració". I afegeix: "No hi ha hagut en l’actuació un detriment o perjudici de cap tipus per al patrimoni públic pel fet d’enviar els correus electrònics a tercers en nom o per compte de Begoña Gómez".

Antonio Camacho, advocat de Begoña Gómez, va precisar: "¿Quin és el sistema de seguretat que porta la cònjuge d’un dels més alts responsables públics d’aquest país? Aquesta vigilància és 24 hores, set dies a la setmana. Sigui acte oficial, sigui acte privat, sigui acte particular. En qualsevol de les seves activitats és necessària d’acord amb les instruccions dels cossos policials, la presència d’un sistema de seguretat. Per tant, la persona que coordinava aquest sistema de seguretat treballava 24 hores al dia set vegades a la setmana. I per això estava copiada als correus". El jutge Peinado cita en la seva interlocutòria del 23 de setembre on dona compte de la llei del jurat que tant la interlocutòria de l’Audiència Provincial de Madrid del 12 de juny de 2025 com el fet que Begoña no respongués en la seva última compareixença del 10 de setembre a preguntes del jutge i de les acusacions i només de la defensa constitueixen passos que el porten a tancar el cercle de la malversació.

Al·legat de la defensa

Notícies relacionades

Junqueras anuncia avui que vol ser el candidat d’ERC

L’exdirectora del CNI declara que no es va espiar polítics d’ERC amb Pegasus

"No és necessari un esforç argumental gaire intens perquè tots assumim que és un dret constitucionalment protegit quan a més hi va haver una contestació a totes les qüestions que es plantegen en aquest procediment, i això no pot ser considerat com un indici de la comissió d’un delicte", assenyala Camacho. "Tampoc la interlocutòria del 12 de juny del 2025 de l’Audiència Provincial és un indici, ja que es refereix a tràfic d’influències i corrupció entre particulars. I és perfectament legítim utilitzar-lo com a al·legat de la defensa perquè la secció 23 és la superior jeràrquica de l’instructor del present procediment. Aquesta interlocutòria planteja que només es podria plantejar un delicte de malversació en cas que es cobrés un sou sense prestar cap de les funcions per a les quals va ser contractada", recorda.

Al plantejar l’Audiència Provincial de Madrid que la "principal investigada "es mou en aquests llimbs de poder no institucionalitzats" col·loca la pilota en la línia de penal. Però, tot i que la dona del president no s’hauria de creuar amb aquest tipus d’activitats, en contacte amb empreses, per exemple, no sembla que l’afany de col·locar aquesta pilota a la porteria de Begoña Gómez i Pedro Sánchez sigui el resultat –vistes les anades i vingudes del mateix jutge– d’una acció penal apolítica sinó més aviat el colofó d’una expedició de pesca, una investigació prospectiva que busseja en una cascada de correus per veure el que li pot servir per amarrar l’objectiu predeterminat d’asseure al banc dels acusats a la dona del president.