Peinado i el circ mediàtic

"Sobre la participació a títol d’autor, còmplice o cooperador necessari, no s’arriba a percebre en quina mesura la destinatària del nomenament, la querellada Cristina Álvarez, per desenvolupar la feina que li és encomanada, i percebre la quantitat que té assignada, pot tenir cap mena de responsabilitat penal en la presumpta malversació". Jutge Peinado, interlocutòria del 5 de maig del 2025.

"El funcionari il·lícitament destinat a cobrir necessitats o utilitats privades del seu superior [Begoña Gómez] no pot cometre el delicte de malversació".

"Tampoc el seu superior cometria un delicte de malversació, perquè per fer-ho caldria que [Cristina Álvarez] cobrés un sou sense prestar cap de les funcions per a les quals estava contractada". Audiència Provincial de Madrid, interlocutòria del 12 de juny del 2025.

"Pel que fa a la malversació que es diu que s’ha comès, no existeixen indicis probatoris, més enllà de meres hipòtesis, sense prou substrat fàctic. Sense necessitat de determinar ara si l’anomenada força de treball és o no un element susceptible de malversació, l’atribució [a Félix Bolaños] del coneixement de les tasques que, presumptament, realitzava la persona contractada fora de l’àmbit de les seves funcions es basa exclusivament en l’assumpció i acompliment del càrrec que ocupava [secretari general del Govern], així com en una pretesa notorietat pública en l’exercici d’aquestes tasques. El mer manteniment d’un càrrec públic no pot comportar una atribució automàtica i objectiva d’una conducta d’apropiació del patrimoni públic, ni d’una omissió que permeti que una altra persona se n’apropiï". Tribunal Suprem, Sala Segona, interlocutòria del 15 de juliol del 2025.

És natural que el tribunal de la Sala Segona que acabem d’esmentar assenyali que la malversació, modificada en el Codi Penal el 2022, és l’apropiació de patrimoni públic. ¿Què és? Són els béns. No estan previstos en l’article 432 i següents, ni per la doctrina ni pel Suprem, els serveis personals. ¿Begoña Gómez s’apodera del patrimoni per demanar a Cristina Álvarez que enviï e-mails? La secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid assenyala que "la principal investigada es mou en aquests llimbs de poder no institucionalitzats". Però això no impedeix que afirmi que Cristina Álvarez "pot haver sigut voluntàriament utilitzada, des d’un inici, com un indegut suport o desviació de recursos públics en favor exclusivament d’interessos privats i, cosa que encara és més important, oferts des d’una estructura institucionalitzada de poder com és la Secretaria General de Presidència del Govern, que podria permetre inferir la solidaritat amb la situació de la principal investigada, mentre reforça davant de tercers el caràcter prevalent de la conducta de la principal investigada, apuntant a l’àuria d’influència que com a dona del president del Govern i exercint les seves funcions des d’aquest entramat de la Moncloa podia tenir tota la seva activitat privada".

Al jutge Peinado, que havia descartat la malversació un mes abans, ¿li van fer pampallugues els ulls al llegir la frase que acabem de reproduir i va canviar de criteri?

¿Això malgrat que el ponent, Bergés de Ramón, assegura al mateix temps que Cristina Álvarez i Begoña Gómez poden haver comès un delicte de malversació? I tot plegat quan, posteriorment, és a dir, el 15 de juliol, la Sala Segona va tornar a rebutjar la comissió d’un delicte de malversació.

"No hi ha tipicitat"

La presidenta, d’altra banda, no cobra res i està obligada a fer activitats protocol·làries. No s’apodera de patrimoni. Cristina Álvarez no és patrimoni. "No hi ha tipicitat. El Suprem ha vingut a dir això. La feina no pot ser malversació. No ho pensa ningú. Hi ha jurisprudència del Suprem. Béns mobles, béns immobles, deutes, ho poden ser, però el servei, no. No s’ha afectat el patrimoni de l’Estat, el seu sou és el mateix i el temps que hi dedica no altera el patrimoni de l’Estat. L’Audiència de Sevilla va estendre la prevaricació administrativa a comportaments legislatius. I el Tribunal Constitucional va deixar les coses clares. La malversació és perquè no robin a l’Estat. Resulta que si un guàrdia en un ministeri està en funcions, per exemple, i algú li demana que doni un cop de mà i colli una bombeta, ¿algú pot afirmar que això és malversació?", assenyala un penalista a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Juanma Moreno avança que hi haurà avançament electoral a Andalusia si Sánchez convoca generals

Guerra urbana amb els paracaigudistes

La inexorabilitat de conduir la malversació per la via del judici amb jurat es deriva d’una opció escollida pel jutge Peinado: va unir primer la querella de Vox per malversació a la resta dels delictes i més endavant una peça separada el 10 de març del 2025 per un sol delicte, malversació, que, aïllat, ha de respectar el catàleg de delictes del Tribunal del Jurat. En el qual hi ha la malversació.

¿Això no obeeix a la idea que un tribunal de magistrats professionals, a l’enjudiciar els altres delictes considerats connexos (tràfic d’influències, corrupció, apropiació indeguda, intrusisme) difícilment hauria considerat seriosament la malversació tal com la presenta Peinado? ¿I a la idea de tenir un circ mediàtic abans de les pròximes eleccions generals.