A veure si ens hi posem

Si un està fet de fusta, està fet de fusta, i, si de sucre, de sucre. Però estar fet de fòrmica és realment complicat des del punt de vista identitari.

–¡És de fòrmica! –va exclamar el meu pare amb entusiasme.

–¿I què és la fòrmica? –vaig preguntar jo.

–És un material sintètic que substitueix perfectament la fusta. El que la margarina és a la mantega.

Excuso dir que no he tornat a provar la margarina.

–Aviat –va profetitzar el meu pare– tot serà de fòrmica.

En això, per fortuna, es va equivocar. La fòrmica no ha desaparegut, però crec que funciona més en el món industrial, del qual no havia d’haver sortit, que no pas en el domèstic.

Notícies relacionades

Illa sobreviu en minoria

Jumella, el tret al peu d’un PP passerell

El món, quan jo era petit, va estar a punt de ser també de baquelita, una espècie de protoplàstic marró fosc molt utilitzat a les carcasses dels antics aparells de ràdio. Quan la màquina de vapor, el món va estar a punt de convertir-se en un mer artefacte que funcionaria eternament a base de carbó. El món ha estat a punt de ser de formigó armat i de vidre i de paper ceba, i fins i tot de por. El món, ara mateix, està fet en gran manera de por. Els telenotícies són un veritable conte de terror. Acostumen a acabar donant una bona notícia per equilibrar el malson.

Si acudíssim a l’àrea del llenguatge, el món va estar a punt de ser d’esperanto. El meu pare va creure en l’esperanto tant com en la fòrmica (i en el Duralex, que se m’havia passat), perquè gràcies a aquest idioma universal ens entendríem tots i s’acabarien les guerres. El món ha estat a punt d’estar fet de tantes coses que no està fet de cap d’aquestes. Vull dir que encara està per fer (també els algoritmes passaran). A veure si ens hi posem.