A contrallum
La porta del simi
La gent anormal obre portes per les quals després passa la gent normal. Em ve, per exemple, a la memòria l’assumpte del divorci, promogut en el seu dia per persones rares si tenim en compte que l’epítom (signifiqui el que signifiqui epítom) del pensament estàndard era Francisco Álvarez Cascos, secretari general del PP i ministre d’Aznar, que va impugnar ferotgement la llei, tot i que més tard, gràcies a ella, es va divorciar en dues o tres ocasions i es va casar altres vegades. Recordo també l’oposició que van fer els populars al matrimoni igualitari, del qual es van aprofitar de seguida alguns dels seus militants, als casaments dels quals van acudir dirigents com Rajoy. Fa poc, el diputat Rufián preguntava al Congrés a Feijóo si aboliria la llei d’amnistia, de la qual tant van abominar. L’al·ludit va respondre amb un gest que venia a significar que no només no l’abolirien, sinó que se’n beneficiarien.
Passa en tots els àmbits. També en el de la literatura o la pintura o la música. Hi ha genis que inventen recursos formals que més tard posen en pràctica artistes, diguem-ne, normalets. Amb freqüència, són aquests últims els que obtenen més beneficis de tals troballes, i no els que les van concebre. Aquí tenim Kafka, Stravinski, Virginia Woolf, Van Gogh, Duchamp, Welles… Persones considerades en el seu moment marginals o excèntriques van resultar ser a la fi motors del progrés.
Notícies relacionadesPerò es dona el cas contrari també: el d’individus que abandonen el pensament dominant no per avançar, sinó per fer un pas enrere. Tal és el cas de Trump o d’Elon Musk o Netanyahu, per posar només exemples estrangers, que ens remunten a moments històrics feliçment superats. Diríem que obren portes inverses, portes que es van clausurar amb el convenciment que mai ningú gosaria obrir-les.
Però el simi que hi ha darrere d’elles, i del qual venim, té una brutalitat atroç, una força física i sentimental inimaginable. Ens crida des de la foscor dels temps, ens udola, ens plora, ens implora i en ocasions, com en els casos citats més amunt, es manifesta sota aparença humana.
