Substàncies volàtils
Una imagen del metro de Nueva York /
Sovint el metro va ple de persones que existeixen, altrament no hi serien, envoltant-me, atabalant-me, respirant el meu alè com jo aspiro el seu. Tot d’una, una desconeguda tus i m’empasso tota la seva història clínica, potser també els seus remordiments per no haver deixat de fumar. Tornem a casa amb una mostra gratis dels altres en el nostre corrent sanguini. Quan el tren va ple, vaig deixant fragments invisibles de mi als pulmons aliens a la manera d’un préstec que no reclamaré. A la nit, al llit, penso en barris llunyans habitats per gent amb qui vaig coincidir i que als òrgans interns encara porten rastres de les substàncies volàtils que el meu cos va alliberar en quantitats ínfimes a través de la boca: acetona, etanol, isoprè, metanol, saliva..., subproductes del metabolisme que varien depenent del que he menjat o de l’estat d’ànim. Cadascú porta en la respiració una signatura química i espiritual que estampa sobre els qui troba en la vida.
Però m’agrada pensar més en les persones que no existeixen i que també viatgen amb nosaltres. De vegades, amb el vagó al màxim, apareix miraculosament un seient buit que tothom evita. Podria contenir, se m’acut, l’ombra d’algú que va baixar fa anys, però amb un eco corporal que va quedar d’alguna manera enganxat al plàstic. Hi ha dies que el tren sembla un arxiu d’absències. Veig un home llegint un llibre amb la concentració de qui intenta escapar-se de la seva vida, i darrere seu, com un reflex, percebo la família que no l’esperarà aquest vespre. Els no existents s’assemblen una mica als distrets: comparteixen aquesta mateixa transparència que proporciona el costum de no ser del tot allà on són. Els inexistents viatgen amb nosaltres per recordar-nos que en podríem ser un. Tots els meus jos possibles s’amunteguen de sobte.
Quan surto del soterrani i pujo les escales mecàniques, m’encreuo amb una dona que em somriu com si ens coneguéssim. Per un instant dubto si és de les qui existeixen o de les qui no i continuo caminant cap on em portin les sabates aquest dia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
