La tribuna
Aranzels com mastegots
El problema és que les barreres comercials no porten riquesa sinó també pobresa per a qui les imposa perquè, a l’encarir les importacions, provoquen inflació, redueixen el consum i contenen la inversió
Té raó Slavoj Zizek quan diu que la història no avança en línia recta cap a un món millor, sinó que s’assembla a una sopa quàntica on múltiples tendències conviuen. I així ens va
Mentre ens n’anem de vacances ens cauen a sobre els aranzels de Donald Trump com una dana que ho arrasa tot al seu pas i segur que a ell li agradaria aquesta comparació. Un 30% a les exportacions europees sense comptar altres tipus addicionals per a certs productes faran impossible que venguem res més enllà de l’Atlàntic, i es carregaria un negoci que mou 2.300 milions de dòlars diaris fins a un total de 870.000 milions anuals. I tot i que produeixen a Washington un irritant dèficit de 200.000 milions, ells tenen superàvit en serveis, amb la qual cosa el resultat final és bastant equilibrat. A Donald Trump l’irriten especialment la taxa digital a les grans corporacions com Google o Meta que tanta influència tenen en la seva Administració (en un gest amistós o acovardit, no ho sé, la UE l’ha deixat en suspens), i també el molesta l’IVA perquè el considera erròniament un aranzel… I no serà perquè no l’hi hagin explicat.
Li agraden tant els aranzels que va arribar a dir que era la paraula més bella del diccionari, tot i que després afegís "Déu" i "amor" per no escandalitzar les seves bases evangelistes. El problema és que els aranzels no porten riquesa sinó pobresa també per al que els imposa, perquè a l’encarir les importacions provoquen inflació, pugen els tipus o impedeixen baixar-los, redueixen el consum, la inversió es conté davant l’empitjorament de les perspectives empresarials i això fa caure l’ocupació. Amb menys ocupació i més incertesa sobre el futur, la gent estalvia més, consumeix encara menys i el llucet es mossega la cua. El famós aranzel Mott-Hawley va agreujar les terribles conseqüències del crac de 1929 que tanta influència va tenir en la nostra Guerra Civil i en la Segona Guerra Mundial. I tot i que les circumstàncies avui són molt diferents, l’essencial és que els aranzels no ajuden al comerç creador de riquesa que amb el multilateralisme (liberalisme, democràcia, regles iguals per a tots i instàncies poderoses per a la resolució de conflictes) ens han donat 80 anys de pau i prosperitat.
Ara passem a una etapa multipolar de tensions, lluites de poder i proteccionisme entre estats i grups d’estats que a curt termini ens portarà inseguretat i reduirà el comerç i el creixement global. També augura l’arribada d’una política de poder en la qual, com deia Tucídides, els poderosos faran el que els convingui i els altres aguantaran com han fet sempre. L’equació es complica perquè Trump aplica la geoeconomia entesa com l’ús d’instruments econòmics i financers per promoure i defensar el sacrosant interès nacional com són de nou els aranzels, les barreres regulatòries, les devaluacions agressives, les compres dirigides d’actius estrangers, i els controls sobre l’exportació de tecnologia, d’energia o de terres rares que és exactament el que estem veient aquests dies. L’entorn presidencial fins i tot contempla cobrar a altres països pel privilegi de comerciar en dòlars, obligar a comprar bons americans a països que disfrutin de la seva protecció militar o castigar els que no utilitzin el dòlar com a moneda de reserva. O sigui, la pressió econòmica al servei d’objectius polítics del que pot exercir-la. Al cap i a la fi, MAGA significa perseguir sense objeccions tot allò que faci els EUA més fort, més segur i més pròsper. I els altres que s’apanyin.
Notícies relacionadesD’aquesta manera, Washington imposa aranzels a la UE per pressionar-nos i obtenir millors condicions en la negociació en curs; del 50% al Brasil perquè aturi el judici del seu amic Bolsonaro per intent de cop d’Estat (suposo que per evitar analogies molestes); va imposar un 25% a Colòmbia per obligar-lo a rebre migrants expulsats dels EUA; i ara, en un sorprenent canvi, amenaça Putin (i els que amb ell comerciïn) amb aranzels del 100% si no firma una pau amb Ucraïna en 50 dies. Són només alguns exemples.
El pitjor és que torna l’ús de la força en les relacions internacionals que el pacte Briand-Kellogg ja va prohibir el 1928 i van ratificar després les Nacions Unides. L’Iran n’és la demostració més recent. Per això em sembla que té raó Slavoj Zizek quan afirma a A Quantum Theory of History que aquesta no avança en línia recta cap a un món millor, sinó que s’assembla a una sopa quàntica on múltiples tendències conviuen i només cristal·litzen momentàniament en direccions dispars que no han de ser les millors. I així ens va.
