L’amic Aznar

Això de Feijóo amb Aznar sembla una relació disfuncional, no en va l’expresident resulta tan necessari com tòxic per a l’assalt a la presidència del polític gallec. D’una banda, continua sent el vigilant de les essències pàtries, un guardià del sant greal de la dreta irredempt, sense fractures, ni matisos. En el seu discurs no hi ha temptacions ambigües, ni en l’aspecte ideològic ni en el territorial. I per això, com a teloner de luxe de la congressual pepera, agafa el micròfon, envia Sánchez a la presó i eleva l’esgarip de la unitat pàtria als confins de la Terra. Espanya no es toca i el centre és a la dreta acompanyat de més dreta, tot i que després, buidat l’estómac, recordi que va ser ell que va encunyar la idea del centre reformista en el decisiu congrés de 1999. Però en aquells temps el centre polític era el territori anhelat i les dues ribes ideològiques lluitaven per ocupar-lo, fos des del conservadorisme, o amb les terceres vies del laborista Tony Blair. Avui, en canvi, el centre és un territori en erosió, amb els extrems dinamitant els seus límits. Per això Aznar és útil, perquè es mimetitza amb Abascal i garanteix que alguns dels seus votants no fugin als feliços camps de Vox. Flagell de catalans i bascos, és el punt d’ancoratge per a tots aquells que consideren que Espanya no només és un dogma de fe, sinó directament una religió.

Però aquesta virtut teologal pàtria d’Aznar també resulta el seu pitjor pecat perquè, dos més dos, com més Vox menys centre... Ergo, no es pot arribar a la centralitat per la ruta que porta a l’extrema dreta. Aquest és el gran repte de Feijóo, el gallec tranquil que, verbigràcia de l’enfonsament del vaixell socialista –"¡Capità, oh, el meu capità!"–, ha aconseguit mostrar-se com el líder indiscutible del moment, satisfet Aznar i apaivagada Ayuso. Feijóo torna a reivindicar un partit de sumes que vagi des dels indicis de Vox fins als indignats del PSOE, sense obviar els necessaris vots de bascos i catalans. De Vox a Junts, del PSOE al PNB, i tot amb el Viva España d’Aznar. Difícil quadratura del cercle per a un Feijóo que sap que aquesta és la seva última batalla electoral: o arriba a la Moncloa o torna a Galícia.

Notícies relacionades

La trucada decisiva entre Feijóo i Ayuso

Joventut, parlant des de fora

Per això Aznar li suma i li resta alhora, perquè el que li ofereix amb Vox li complica amb la resta. Els 10 milions de vots que van aconseguir els seus homòlegs Rajoy i Aznar, i que ara reclama per no dependre de cap aliança, semblen una fita impossible. El bipartidisme que va permetre aquestes xifres ja no existeix, especialment amb un Vox que li devora una part del pastís. Sense aquest objectiu a l’horitzó, Feijóo no es pot allunyar de Vox, perquè és una garantia sòlida per a la Moncloa, però tampoc es pot allunyar de Junts i el PNB, que és l’altra garantia possible. I, sens dubte, en els somnis humits de Feijóo hi ha una aliança alternativa a la de Vox. És cert que ha sabut aprofitar el terratrèmol que pateix el seu oponent a causa de l’informe de l’UCO i la podridura que aixeca, i ha aconseguit el control d’un partit que, fins fa dos dies, el percebia com a simple hoste. El Feijóo d’aquest últim congrés és més Génova que abans. Però, ¿com convertirà aquest lideratge reforçat en el PP amb l’assalt a la Moncloa, si no aconsegueix una inabastable majoria absoluta?

Si és amb Vox, tot quadra, tot i que representa una abraçada de l’os que hipoteca la seva presidència i, sens dubte, el futur. L’altra opció, amb els pactes de Pujol en la memòria, sembla la més còmoda, però ¿com es pot orquestrar amb un PP obsessionat amb el català, incapaç de tenir un discurs territorial mínimament flexible, amb revengisme post 155 cap a Junts, i en permanent lliça amb el PNB? La resposta hipotètica la va donar el mateix Feijóo la setmana passada, quan va fer una declaració dirigida a Puigdemont d’enorme importància estratègica: posar el comptador a zero. Sembla un escenari plausible per poder transitar en aquest camp de mines, però ¿què significa el comptador a zero? Aquesta és la pregunta clau la resposta de la qual no s’ha donat, en un congrés en què semblava justament el contrari: que el comptador anava sumant. Pot ser que el congrés acosti Feijóo a la Moncloa, però allunya el moment en què es produirà l’assalt. Les restes d’Aznar encara són massa poderoses per dibuixar noves sumes.