Consum
Aigua a preu d’or

Este es el truco de la botella de agua congelada que es muy útil para tus pies /
Fa unes setmanes, en plena onada de calor, suat i assedegat, vaig entrar en una botiga de barri a Barcelona –allò que abans se’n deia un colmado–, portada per una família de pakistanesos, i vaig comprar una ampolla d’aigua de litre i mig, molt freda. Preu: 80 cèntims. Uns dies després, em trobava a l’aeroport i em va agafar set. No era una set de desert com la de la calorada, sinó d’aquelles de matar el temps mentre esperes el vol, i vaig comprar una aigua. Preu: 4,90 euros per mig litre, la mateixa marca. Vaig obrir l’ampolla pensant que seria més bona, però no: tenia el mateix gust. Fins i tot em va semblar més insípida en aquell ambient neutre. Mentre bevia, rumiava que amb cada glop m’empassava una injustícia: quan passes el control t’impedeixen entrar cap líquid, però un cop a dins et fan pagar l’aigua a preu de whisky. Suposo que els venedors de l’aeroport compten amb l’ansietat de molts passatgers, que gastem sense pensar-hi, i de fet els preus dels entrepans, dolços i altres begudes també estan inflats. Igual que a les àrees de servei de les autopistes i en alguns restaurants que es creuen de qualitat.
¿Com pot ser que hi hagi tantes diferències en el preu d’un bé essencial com és l’aigua? L’any 2018, com a resposta a la campanya ciutadana Right2Water, la Unió Europea va modernitzar la legislació sobre la qualitat de l’aigua potable introduint criteris científics que afavorissin la sostenibilitat ambiental i la salut pública; es tractava que agaféssim confiança en l’aigua de boca i es reduís el consum de plàstics. Aquí no s’ha notat. És cert que els episodis de sequera han dificultat el subministrament d’aigua potable, però el problema ve de lluny. En molts països d’Europa tenen la tradició que l’aigua d’aixeta sigui gratuïta i fins i tot te’n serveixen un got quan demanes un cafè. Fa uns anys, sopant en una plaça d’Ais de Provença, el cambrer omplia les gerres d’aigua al doll generós d’un sortidor. Tenia un punt exhibicionista, d’acord, però si aquí la poguéssim beure –a la plaça de Sant Felip Neri, per exemple, o a Canaletes–, segur que a l’hora de pagar te la cobrarien.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.