610,8 km
Estratègies i poders
Gairebé res, per no dir res, ha canviat en les estratègies polítiques dels líders polítics de cada època. Els estils dels amos del barri amb afany imperialista, de control i submissió, militar o econòmica, als rivals i competidors, són iguals avui que fa 2.380 anys. Al voltant d’aquests desafiaments: teories de la conspiració, amistats perilloses i aliats per interès. Al mig del monumental joc de trons que ha marcat la història de la humanitat, sempre acaben perdent els mateixos. "Abans de recórrer a la guerra, Filip preferia recórrer a la diplomàcia i al seu més evident derivat, la corrupció a gran escala, tot i que en cas necessari també prenia amb entusiasme les armes". Per contra, el seu fill Alexandre era una mica més bèstia. En comptes de comprar els rivals, "optaria per anteposar la guerra a la diplomàcia, i no el contrari. Una vegada que el rival s’avenia a abaixar el cap, Alexandre tendia a mostrar clemència".
En la biografia Alejandro Magno (Edhasa 2019), Anthony Everitt desentranya els aprenentatges, habilitats i posada en escena d’un dels guerrers i conqueridors més estudiats de l’antiguitat, rei de Macedònia que es va arribar a proclamar rei d’Àsia, després de derrotar l’imperi persa, i faraó d’Egipte, després de doblegar aquest país. Les seves diferències amb el seu pare, el rei Filip II, han generat tota mena de teories. Aquest va morir assassinat el dia que casava la seva filla (any 336 aC) i les teories de la conspiració sorgides sobre la possibilitat que el seu fill Alexandre (juntament amb la seva mare, Olímpia) participessin en el complot segueixen vigents, tot i que és difícil que es confirmin. La mateixa mort d’Alexandre, als 32 anys, també és un misteri: o va ser per unes febres o per enverinament.
Notícies relacionadesQuan el romà Juli Cèsar, uns quants anys més tard, va veure l’estàtua d’Alexandre el Gran al temple d’Hèrcules Gaditanus (suposadament, a l’illa de Sancti Petri), es va autoexigir emular-lo. En part, ho va aconseguir. Nomenat dictador vitalici, després de conquerir des de Britània Egipte, va acabar sent assassinat en una conspiració liderada pels mateixos senadors que en el passat el van recolzar i temien el poder extraordinari que anava adquirint. ¿Quantes vegades el perill més gran és al costat?
El món continua sent un gran monopoly, en el qual els líders actuals volen mantenir o conquerir políticament i econòmicament els territoris que consideren part de la seva esfera d’influència. Trump i Putin –Xi Jinping observant per darrere– s’entenen perquè, al final, tot es tracta d’intercanviar cromos. Si es va fer, amb l’objecte d’evitar una tercera guerra mundial, després del final de la segona, per què no fer-ho ara. En alguns casos, s’utilitzarà l’estratègia de Filip II –comprant interessos i corrompent–, i en d’altres les d’Alexandre –donar primer el cop per després esperar que li demanin clemència i perdonar a canvi de submissió. Ucraïna, Gaza, les imposicions aranzelàries, Taiwan i, ja s’està conjuminant, Veneçuela, entre altres casos, formen part dels cromos que tan tràgicament, en molts casos, es reparteixen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
