Tancat per vacances

Tot pot passar, des de la continuïtat del Govern fins a la seva mort sobtada. Però la clarificació de la situació política depèn de les coves fosques on habiten els rèptils

3
Es llegeix en minuts
Tancat per vacances

Incertesa. Segons la definició del terme, la incertesa és "la manca de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte". És a dir, no sabem què passarà, les variables són moltes, i les preguntes resten al buit. Per molt optimisme i autobombo que hagi desplegat Pedro Sánchez en la roda de premsa de balanç de govern, el fet és que tant ell com la resta d’actius polítics se’n van de vacances deixant un panorama incert que ningú no sap cap on derivarà a partir de setembre. El tancat per vacances és, més que mai, una pausa al bell mig d’una tempesta.

Certesa i incertesa. Voltaire assegurava que la incertesa és una posició incòmoda, però la certesa és una posició absurda, de manera que viure en la confusió podria ser una virtut política. Tanmateix, la incertesa del moment neix d’algunes certeses que són demolidores. La primera, la convicció social que la corrupció és sistèmica i afecta d’igual manera el PSOE i el PP, cosa que inutilitza el càstig pertinent que haurien de rebre els que la permeten. Montoro neteja Santos Cerdán, i viceversa, i uns i altres demostren una pornogràfica felicitat, satisfets que la seva brutícia quedi neutralitzada amb la brutícia de la banda contrària. Però, com escrivia fa uns dies, el "mal de molts" no reforça la confiança ciutadana, sinó al contrari: reforça els extrems més corrosius de la democràcia, amb Vox recollint els fruits de la destrossa.

La segona certesa és que la legislatura està en parada cardíaca, ni viva, ni morta, amb els de la banda socialista intentant fer el massatge que la revisqui, i la bancada contrària esperant la defunció. Però ningú no té la capacitat per canviar l’estat catatònic del malalt, i així qui dia passa, legislatura empeny. Sánchez, intentant recuperar l’alè amb els balons d’oxigen que li ha cedit generosament Montoro, mentre es manté al poder gràcies als dubtes i les pors dels seus aliats circumstancials. I Feijóo, arrossegant-se per calendari, impossibilitat de perpetrar una moció de censura, i convençut que el temps juga al seu favor. Amb ells, la resta dels protagonistes principals també guanyen temps, perquè tots pateixen de la mateixa incertesa: ¿què fer, per on anar, a què dedicar el temps lliure?

Notícies relacionades

Incertesa a can Podem, que malda entre la idea de ser l’executor de Sánchez, i fer el sorpasso a Sumar, o mantenir-se un temps més, i deixar que Yolanda Díaz es vagi coent al bany maria. Junts pateix de la mateixa incertesa, dividit entre la necessitat imperiosa de fugir d’un pacte amb el PSOE que no li dona rèdits, ni resultats, i a més erosiona el seu votant, o la necessitat igualment imperiosa de no ser l’artífex d’un govern del PP amb Vox. I a partir d’aquests, la resta de partits, des del PNB fins a ERC, Bildu i etcètera, resta als llimbs, gaudint d’un temps prestat i convençut que no té la clau per canviar el panorama. Tal vegada són els que estan millor, perquè no han de fer res més que observar el panorama: ERC i Bildu, atrapats en la retòrica de l’aliança d’esquerres, sense cap capacitat de maniobra; i el PNB lligat de peus i mans pels pactes de govern que ha de mantenir a Euskadi.

Aquesta és la situació amb què s’inicien les vacances polítiques i auguren un retorn tempestuós. Cap on anirà la legislatura és, a hores d’ara, manllevant Churchill, "una endevinalla, embolicada en un misteri, dins d’un enigma". Tot pot passar, des de la continuïtat del govern, fins a la seva mort sobtada, passant per la tercera via d’un president interregne improvisat. I si el ventall és tan ampli, no ho és per la decisió dels protagonistes polítics, sinó per les preguntes que sobrevolen l’escenari: ¿hi ha més escàndols per conèixer?; ¿els megabytes de Koldo amaguen més monstres?; ¿les cavernes de Montoro són encara més fosques?; ¿hi ha personatges que encara no han sortit a la palestra? Aquesta és la principal incertesa de totes: que la clarificació de la situació política no neix de l’àmbit de la política mateixa, sinó en les coves fosques on habiten els rèptils. Sánchez no es mantindrà o sortirà del poder en funció de les seves dots de resiliència, sinó per allò que encara no se sap. El control del poder és ara en mans de les gorges pregones dels corruptes. Si les gorges estan seques, Sánchez aguantarà. Si encara tenen coses a dir, no se’n sortirà.