Un dels motius que van portar a una inèdita vaga la setmana passada les associacions de jutges i de magistrats majoritàries, així com l’Associació de Fiscals i l’Associació Professional i Independent de Fiscals, van ser els canvis proposats pel Govern a l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal que afecten el nomenament, l’organització interna i les funcions de la fiscalia.
El Govern pretén modificar el nomenament del fiscal general de l’Estat alterant les exigències i donant més protagonisme a l’Executiu, una proposta que és interpretada com un intent d’augmentar la influència política sobre aquest òrgan judicial. Així mateix, es planteja introduir canvis en els requisits i procediments per accedir a la carrera fiscal, i això ha generat preocupació per la qualitat professional i la independència dels nous fiscals.
També proposa una reestructuració interna de la fiscalia amb l’objectiu de modernitzar-la i fer-la més eficient, i això es veu com un afany de centralització i de limitació de l’autonomia dels fiscals. A més, mira de regular amb més detall les actuacions del ministeri fiscal, especialment en casos de rellevància pública, un intent que es percep com una via que pot ser utilitzada per limitar la llibertat i la imparcialitat dels fiscals, particularment en casos de corrupció o altres delictes sensibles.
Notícies relacionadesA tot això s’ha d’afegir que la reforma també planteja que la instrucció penal passi a dependre exclusivament del ministeri fiscal en lloc de recaure en els jutges d’instrucció, com passa fins ara, una proposta que ha generat moltes suspicàcies, atesa la dependència del fiscal general de l’Estat del Govern i en un moment en què hi ha en marxa diverses instruccions judicials que afecten persones vinculades al Govern, al PSOE i a l’entorn del president. I més tenint en compte que, tot i que es proposa desvincular el fiscal general de l’Estat amb un mandat que s’estendrà per cinc anys i que s’eliminarà la possibilitat de cessar-lo per pèrdua de confiança, el cert és que no està previst que la reforma entri en vigor fins al gener del 2028. És a dir, que no afectaria l’actual fiscal, que està en una situació compromesa.
Perquè no s’ha d’oblidar que el fiscal general de l’Estat està sent investigat pel Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets que afecta la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, una situació que alimenta la sospita d’intencionalitat política. El fiscal, no obstant, es nega a dimitir i el Govern manté la seva confiança en ell. Una circumstància completament anòmala, perquè és el superior jeràrquic de l’òrgan qui l’hauria d’acusar i perquè compromet el prestigi de la institució i la seva presumpció d’imparcialitat. I, precisament en un moment en què el partit de Govern es veu amenaçat per diversos fronts judicials, sembla que aparentment està al seu servei.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
