Mazón ha d’explicar la veritat

Els familiars de les víctimes no han rebut una disculpa digna de tal nom per part de les administracions i ni tan sols han sigut escoltades per les autoritats.

La reconstrucció avança, però enmig de grans dificultats per la desconnexió entre les administracions central i autonòmica, que tampoc han obert punts d’informació conjunta als ciutadans, que, a la desgràcia de perdre-ho tot, en ocasions han de sumar el sarcasme que se’ls sotmeti a una burocràcia asfixiant i se’ls atemoreixi a l’hora de tramitar les ajudes que en justícia els corresponen.

Però, tot i ser gravíssimes, la dana no només ha tingut conseqüències físiques sobre les vides de les persones i els béns. També les ha tingut morals. La societat valenciana s’ha vist convertida en aquests 12 mesos en ostatge d’una batalla política descarnada entre el PSOE, en el Govern central, i el PP en l’autonòmic. Són molts els responsables d’aquesta situació. Però si n’hi ha un per sobre de tots els altres és aquell a qui els valencians van elegir el 2023 perquè encapçalés el seu Govern: Carlos Mazón.

Mazón, que no ha demanat mai perdó a les víctimes, ha posat sota mínims la seva credibilitat i la de la institució que representa a l’aportar innombrables versions del seu paper en la jornada tràgica del 29-O, versions que s’han anat corregint, quan no desmentint.

L’últim exemple d’això es va produir el cap de setmana passat, quan aquest diari va revelar que, després del seu llarg dinar de quatre hores amb una periodista, i amb la catàstrofe ja iniciada, Mazón tampoc va tornar al seu despatx, sinó que encara se’n va anar a acompanyar fins a l’aparcament la persona amb qui havia dinat.

Un líder no és líder si desapareix en el moment en què se’l necessita. En termes penals, això tindrà càstig o no. Però en termes polítics no té cap discussió. Mazón no va estar present quan ho havia d’estar, no va atendre la urgència de les trucades o les alertes, no va fer literalment res en la llarga tarda del 29-O, quan més de dos centenars de valencians s’ofegaven, per intentar ajudar-los, malgrat que hi havia un avís de l’Agència Estatal de Meteorologia que en cap moment es va retirar.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va vincular la continuïtat de Mazón al seu èxit en la reconstrucció. I Mazón també ho va fer. Però, si alguna cosa s’ha demostrat en aquests 12 mesos, és que aquesta reconstrucció no pot tirar endavant si Mazón no és sincer amb els valencians. El 29 d’octubre de 2024 no només es va produir una fallida física, de les persones i els seus béns. Sinó també una de moral, que és tan urgent de reparar com l’altra. Mentre el president Mazón no comparegui per explicar el que va fer i on va estar (en definitiva, el com, el quan i el perquè del pitjor dia que van viure en dècades els seus conciutadans), la societat valenciana no podrà confiar en les seves institucions. Així que, o d’una vegada per totes Mazón compareix per detallar què va passar, o, pel bé de tots, i fins i tot d’ell mateix, ha de marxar.