El socialista orfe

És evident que la situació política és desconcertant. Els votants dels partits majoritaris ja no saben què pensar. Els uns, el PSOE, pel terrible ridícul que han aconseguit fer amb la corrupció, oimés després de l’ordre de presó a Santos Cerdán. Els altres, el PP, perquè, tot i que d’entrada a les enquestes surten amb un més bon reconeixement, la por de consolidar les formes de Vox acaba perjudicant-lo.

Mirar amb llums curts en política provoca normalment errors que apareixen més tard al camí. I així, els populars estan perdent el focus sobre la bossa de votants fonamentals per generar, ja no només una majoria relativa, sinó també absoluta.

Hi ha dues menes de votants. Els qui no votaran mai el contrincant i els qui varien el vot segons les circumstàncies. ¿On han de posar el focus els partits? Els uns ja han pres una decisió: no votar l’altre. Els altres dubten. ¿On hauria de mirar el PP de Feijóo? La resposta és tan evident que provoca un cert rubor contestar-la.

A Espanya, com a la resta de països democràtics, hi ha una bossa de vots que fluctua segons les circumstàncies del país. No és majoritària i diria que està poc estudiada. Són aquells que són capaços de votar el PP o el PSOE sense excessius inconvenients, com a Catalunya alguns podien votar el PSC o CiU. Va estar a punt de consolidar-se un partit frontissa que hauria pogut aplegar característiques de centralitat, però l’egocentrisme se’l va carregar. Em refereixo a Ciutadans, però el passat de vegades serveix de ben poc. Ni d’experiència.

Notícies relacionades

El català i la minifaldilla

Policia d’estiu

Hi ha una idea amb la qual sembla que tothom està d’acord: el PP no pot aconseguir una majoria absoluta ni per indici. És una idea establerta que té molt de sentit observant totes les enquestes. Les honestes i les malicioses. Donem la idea per bona. En cas de ser així, a Feijóo només li queda una solució: intentar aconseguir el nombre màxim de vots per aconseguir un màxim de diputats i que la seva formació necessiti el mínim suport per arribar a ser president.

I aquí arribem a la reflexió final: ¿què fa el líder dels populars per seduir una tipologia de simpatitzants del PSOE que alguna vegada ha votat el PP? ¿N’hi ha? Per descomptat. Dos punts forts. Són socialment oberts, no els agraden els pactes amb independentistes, ni amnisties a l’ús, ni volen saber res de Vox. Aquest perfil de ciutadà és orfe políticament, i n’hi ha molts. Ara com ara, Feijóo els obvia.