D’on ve el top manta

En els últims quatre mesos s’han succeït una dotzena de grans operacions policials a les localitats catalanes amb un índex més elevat de vendes en el top manta. Les xifres de mercaderies intervingudes i el volum d’aquestes intervencions semblen més un símptoma d’un control més estricte d’aquest fenomen que d’un increment de l’activitat. Si cal destacar alguna cosa és l’àmplia col·laboració dels cossos de seguretat, des de policies municipals fins a Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional. També, que les batudes s’hagin estès no només a les mantes on es venen els productes al detall, sinó a les xarxes locals de venda, als responsables d’aquest comerç il·legal i als espais on s’emmagatzemen les falsificacions.

Tant a Salou (juntament amb Reus i les Borges del Camp) en la batuda del mes de juny com en la recent operació de Roses, el volum de la confiscació és conseqüència de la voluntat de clavar un cop a les màfies que dominen l’escena del delicte contra la propietat intel·lectual i industrial. Es tracta de solucionar el problema d’arrel contra grups organitzats, abans que el producte falsificat es distribueixi entre els venedors, que són l’esglaó més baix i feble d’una escala delictiva que no només s’enriqueix amb el top manta, sinó que l’utilitza com a font de finançament estable per a un altre tipus de delictes, des del narcotràfic fins al tràfic d’éssers humans, amb la possibilitat de teixir connexions amb el terrorisme gihadista.

Es calcula que les vendes fraudulentes representen unes pèrdues per valor de 5.700 milions d’euros anuals, amb la destrucció de més de 44.000 llocs de treball en tota la cadena productiva i comercial. Per descomptat, incideixen no només en els beneficis de les indústries legals, sinó també en el teixit social i comercial de les localitats on es produeixen, amb una afectació notable a les botigues i negocis que paguen els seus impostos i s’atenen a la llei, i en la recaptació d’impostos.

La coordinació entre les diferents policies amb la col·laboració de l’Associació per a la Defensa de la Marca ha permès aquest estiu la confiscació de més de 30 tones de productes falsos, especialment tèxtils i roba esportiva, i també ha fet visible la presència d’una economia subterrània que neix en països com la Xina, Turquia o Bangladesh, arriba a Europa per mar i es distribueix a través de potents xarxes fins a recalar en tota mena de locals utilitzats com a magatzems.

No existeix una única solució per a un problema amb tantes ramificacions. En les actuacions policials in situ (a Barcelona s’han confiscat aquest estiu un 23% més de falsificacions que el 2024) o contra les màfies, convé afegir-hi un enfocament transversal que també tingui present els punts d’origen de la fabricació, el recorregut dels beneficis fraudulents, i el control duaner i de les cadenes logístiques. I, en l’apartat domèstic, posar accent en la fragilitat dels venedors a peu de carrer i contribuir que trobin resposta a les seves necessitats d’inclusió social i laboral –com ha passat, per exemple, amb la cooperativa auspiciada per l’Ajuntament de Barcelona– i vies per regularitzar la seva situació per aconseguir un accés regular al mercat laboral. Perquè no es poden normalitzar i naturalitzar ni les pràctiques delictives de la falsificació ni, en general, l’economia informal com a alternativa de supervivència.