La tribuna

¿Majoria negativa? ¿Paràlisi?

Pedro Sánchez no acaba bé el curs al perdre al Congrés la votació del decret antiapagada per 183 vots a 165. La majoria de la investidura s’ha tornat a trencar

Puigdemont pressiona Sánchez exigint contrapartides potser impossibles i Podem vol separar-se del Govern per encarnar l’esquerra autèntica

3
Es llegeix en minuts
¿Majoria negativa? ¿Paràlisi?

Una destacada dirigent socialista catalana em deia la setmana passada: "L’impacte negatiu del cas Cerdán ha sigut terrible, gravíssim. Però el president va sortir viu –i no era fàcil– del Comitè Federal del PSOE i del ple del Congrés. Avui estem una mica millor. Sembla que el triangle Ábalos-Cerdán-Koldo era només això, un triangle. A més, el cas Montoro ha descol·locat el PP. Ningú està lliure d’una possible corrupció, ja que cap organització humana és angèlica. I una corrupció sistemàtica a Hisenda [Montoro va ser ministre quatre anys amb Aznar i vuit amb Rajoy, amb els dos presidents populars] és una cosa molt seriosa. D’altra banda, els greus incidents de Torre Pacheco han deixat clar que Vox és el contrari d’un partit d’ordre. La imatge de Feijóo no ha millorat ni en el debat del Congrés ni a Torre Pacheco. Ara cal tancar bé el curs i al setembre enfocar les coses amb realisme".

¿Tancar bé el curs? El Govern va guanyar sis votacions en el ple del Congrés del dimarts que va tancar el període de sessions, però va perdre la més rellevant, la del decret antiapagada. Ni més ni menys que per 183 a 165 vots. I la "majoria negativa", com la defineix Aitor Esteban, el president del PNB, va estar formada per Vox, PP, Podem, Junts, el diputat d’UPN, el del BNG i un insubmís de Sumar. Ha sigut una derrota seriosa, perquè el decret havia sigut negociat a fons per la vicepresidenta Sara Aagesen amb la patronal de les elèctriques, la de les renovables, la indústria intensiva en consum elèctric i les organitzacions ecologistes. I totes havien donat el seu plàcet perquè, a part del tema de l’apagada, reforçava a un sector econòmic clau. Per això el sector va pressionar el PP perquè, amb la seva abstenció, deixés passar el decret. I per això, després del rebuig del Congrés, Iberdrola i altres d’elèctriques van patir un càstig a la borsa.

Sánchez, optimista impenitent, ha dit que tornaran a negociar i que el decret serà aprovat. Potser. Però dimarts va confirmar quatre coses. Una, que el PP anteposa la caiguda de Sánchez –i si no pot, el seu càstig– a qualsevol altra consideració. No importa el que interessi al país, o que s’hagi acordat amb els agents econòmics i les empreses inversores. Per al PP hauria sigut més intel·ligent demostrar que sap ser "una oposició en positiu", però també és dolent per a Sánchez. I per a un mínim d’estabilitat. Llavors, ¿combustible per a Vox?

La segona és que Podem ja es troba situat al marge de la majoria de la investidura. Vol diferenciar-se al màxim de Sumar i del PSOE, esperant poder recollir dividends –quan toqui– com "l’única força progressista de veritat". ¿Passar de 4 a 10 o 12 escons i encarnar la rebel·lió contra el sistema, ja que "el cel no es conquereix per consens"? Dolent per a Podem i dolent per a Sánchez.

La tercera és que l’objectiu de Junts és pressionar al màxim Sánchez –tot i que sigui pertorbant-lo seriosament– per obtenir contrapartides. ¿L’amnistia? Ja està aprovada, fins i tot pel Constitucional (TC), però el Govern central no mana ni en els recursos al TC ni al Suprem. ¿Debilitar Illa? Sánchez no pot perquè la situació a Catalunya –a part de l’economia– és un dels seus actius. ¿Llavors? ¿Pressionar al màxim i ocupar titulars perquè l’extrema dreta independentista no li robi vots a les eleccions? Desorientació de Puigdemont, dolent per a Sánchez.

Notícies relacionades

L’última és que, amb Ione Belarra desencadenada i amb Puigdemont desorientat, la majoria de Sánchez és molt evanescent. Enfocar llavors setembre amb realisme, com demana la dirigent socialista catalana, no serà una assignatura fàcil.

Ho ha dit Aitor Esteban. S’està configurant una "majoria negativa" que porta al bloqueig i que el 2026 tampoc hi hagi Pressupostos. I sense Pressupostos "el Govern està en un moment de difícil pronòstic". Esteban va més enllà. "Tampoc sortiria una moció de censura, ja que requeriria el suport de Vox, impossible per al PNB, i per la candidatura de Feijóo, que no suscita prou vots i ell s’encarrega que no hi hagi cap possibilitat, perquè molesta a tothom i trepitja tots els bassals". Si Aitor Esteban encerta –i raona bé– el pronòstic no és gens suggestiu: una creixent majoria negativa que acabaria portant a la paràlisi.