Mal final de curs

Però el rellevant decret llei antiapagada ha sigut tombat per una "majoria negativa" que va del PP i Vox a Junts i Podem. El Govern vol recuperar-lo. Part, amb un simple decret (sense anar al Congrés), i part per un altre decret llei que va assegurar que al final serà aprovat. Com va passar amb l’Agència de Seguretat Pública.

Però la clau són els Pressupostos. Sánchez va dir que presentarà els del 2026 i va deixar entendre que els negociarà (i parlarà personalment) amb Puigdemont. ¿I Podem? Però no va garantir que sortissin, ja que necessita negociar dia a dia amb la seva majoria de la investidura. Diu que és un mèrit perquè el PSOE és l’únic partit que ho pot fer. ¿I si no s’aproven? Impertorbable, va repetir que "les legislatures duren quatre anys". D’acord, però ¿tota una legislatura sense Pressupostos? I no és cert –com va dir– que les del PP sempre siguin de quatre anys. L’última de Rajoy no va arribar als dos per la moció de censura del mateix Sánchez. ¿Oblit intencionat?

I malgrat els plans i grans discursos, l’accés a la vivenda –pitjor encara en els joves– és avui més difícil i car que el 2018, quan va arribar al Govern. El seu balanç social té així una gran taca. Resumint, un Sánchez triomfalista –que volia aparentar haver superat el cas Santos Cerdán– no sap ni si té majoria i està disposat a governar dos anys més, tot i que sigui sense Pressupostos. Es pensi el que es pensi del seu balanç, no sembla un horitzó d’estabilitat.

Notícies relacionades

Temperar el clima polític

Millor l’acord que la guerra

Però Feijóo tampoc va garantir res. Va repetir el discurs catastrofista del "tot va malament, o pitjor" i que la legislatura està acabada perquè no hi ha majoria. D’acord, però ell tampoc la té i si la tingués seria, com en algunes autonomies, amb un pacte amb Vox que no va esmentar en tot el discurs. ¿No existeix allò del que no es parla? I així tampoc crea confiança, ja que a Brussel·les i Berlín el centredreta pacta amb els socialdemòcrates per no dependre de l’extrema dreta. ¿Feijóo no seguiria Merz i pactaria amb Vox? No ho sap, no contesta.

Però el pitjor de tot va ser el to d’arrogància i gran menyspreu respecte a la resta (tret de Vox) d’opcions polítiques. ¿No sap que quan diu que Sánchez va arribar al poder "envoltat d’una colla de pocavergonyes" està menyscabant els drets de ciutadania dels molts votants de Sumar, Podem, ERC, Junts, el PNB i Bildu? ¿Creu que amb aquest llenguatge genera confiança en el futur d’Espanya.