La tribuna
La polarització infla Vox
Ni el PP ni el PSOE surten ben parats de la legislatura. No pugen, sinó que reculen una mica respecte a les eleccions del 2023. El beneficiari és Abascal, que superaria els 50 escons
Sánchez s’ha equivocat amb la seva política frontista, però al seu torn Feijóo, si la tendència continua, només podria governar amb una dependència més gran de Vox
Fa temps que dic que l’excessiva polarització d’aquesta legislatura està fent mal a la confiança de l’opinió pública en la democràcia. I perjudicant tant el PSOE com el PP. En democràcia, la voluntat d’alternança –la saludable higiene política– no ha de comportar el rebuig d’algun acord entre els grans partits. No es tracta que no s’ataquin –la democràcia també és lluita pel poder–, sinó que assumeixin que els conflictes, per profunds que siguin, no han de conduir a l’extrema polarització, a l’odi en els discursos i a l’absència d’alguns consensos. I la Constitució obliga, en qüestions rellevants, a pactes entre els dos grans partits.
És cert que l’augment de la polarització és un signe dels temps. Només cal veure l’Amèrica de Trump. Però Espanya és una democràcia sense gaire tradició: vam tenir una terrible guerra interna i una llarga dictadura. I som un país mitjà que no pot ignorar els grans consensos europeus, on les dues grans forces –populars i socialistes– lluiten pel poder i, alhora, arriben a acords. Una Europa de 27 estats necessita decisions que superin fronteres ideològiques.
A Espanya els últims anys –no ens perdem buscant l’origen o els culpables– no només els mínims consensos han sigut impossibles, sinó que estem en una espiral autoalimentada de crispació que fatiga, per ser suaus, la gran majoria i pot desaprofitar els èxits de la Transició.
¿Qui hi surt guanyant en aquesta polarització tan desenfrenada? EL PERIÓDICO ha publicat aquesta setmana la seva enquesta trimestral i els resultats són alarmants. El sondeig es va fer després de la manifestació del PP de Madrid, la imputació del fiscal general i en plena explosió del cas Cerdán, que enfonsa la credibilitat de Sánchez. La conclusió és que el frontisme entre el PSOE i el PP al llarg de la legislatura no ha beneficiat cap d’aquests dos partits, perquè ni tan sols aconsegueixen mantenir els seus resultats –que ja no eren brillants– de les eleccions del 23. L’únic guanyador és Vox.
El PSOE presumeix de bones dades econòmiques, a Catalunya ja no hi ha majoria independentista i Salvador Illa presideix la Generalitat amb seny. Una dada: Felip VI ve a Catalunya amb una normalitat que no es veia feia anys. Però l’entossudiment ideològic de Sánchez –diu que a la seva dreta només hi ha la dreta reaccionària, que no mereix cap respecte– i els escàndols de corrupció –confirmats per l’UCO en el cas Cerdán– castiguen la seva estimació de vot. Baixaria del 31,3% del 2023 al 27%, 4,3 punts menys. I de 121 escons passaria a un màxim de 116. Cinc o set diputats menys. A Sánchez li passen factura les seves ostentacions de superioritat moral, juntament amb el soroll d’escàndols i el cas Cerdán.
Però el que és perillós per a la democràcia és que la caiguda del PSOE –que podria anar a més– no sembla que ajudi el PP ni ningú centrat. El PP baixaria del 32,7% dels vots del 2023 al 30,5%, menys que el PSOE el 2023, i perdria de dos a quatre diputats. Tellado acusa el Govern de ser una organització criminal, però els excessos no rendeixen.
El PSOE baixa més que el PP i no es podria mantenir en el poder perquè Sumar i Podem –dividits– s’enfonsen. I qui puja amb força és Vox, que passaria del 12,3% al 16% del vot i de 33 diputats a 57 o 61. Gairebé doblaria escons, en part perquè seria la tercera força a més províncies que el 2023, pel desastre de Sumar.
I hi ha alguna cosa més de fons que el vot. Tant Sánchez com Feijóo estan en mínims aquesta legislatura quan es pregunta sobre les preferències com a futur president del Govern. Per contra, Abascal supera Yolanda Díaz i els que diuen que el preferirien de president salten del 6,7% al febrer del 24 a l’11,6%.
Per a Sánchez continuar la legislatura –hi sembla entossudit– seria un calvari, però –si la tendència contínua– a Feijóo tampoc li augura res de bo. Guanyaria baixant respecte a les eleccions del 2023, amb un Abascal crescut –en una Europa en què els seus aliats pugen– i sense cap més opció per governar amb un partit com Vox. Una cosa que durant els últims mesos han rebutjat els partits del PP europeu a Alemanya, Àustria i Polònia.
La legislatura està periclitant, però Sánchez i Feijóo haurien de rebobinar. Si segueixen igual portaran Espanya a un dilema molt perillós. ¿Encara estan a temps d’evitar-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
