De moment

Estava emprovant-me un parell d’esportives en una sabateria quan va arribar a les meves orelles un silenci eixordador, un silenci que tenia a veure amb una forma terrible de mutisme. Hi ha objectes que parlen i objectes que, lluny de limitar-se a callar, callen d’una manera activa. Això és el que passa amb les capses de sabates. Alineades a les prestatgeries de l’establiment com monjos en un cor, callaven i callaven i callaven amb una agressivitat insuportable.

–¿Li passa alguna cosa? –va preguntar el venedor a l’observar la meva expressió de pànic.

–No –vaig dir, i vaig continuar emprovant-me les vambes fingint que no passava res.

Fingint-ho, dic bé, perquè de sobte vaig pensar en tots els parells de sabates ocultes a l’interior d’aquelles capses, totes buides, totes anheloses d’altres tants peus que omplissin el seu buit metafísic, i vaig sentir un estremiment. Quant buit per ocupar, ¿no? ¿Deuen ser els peus la cocaïna del calçat? ¿Les formes (aquests peus de fusta) són un succedani d’aquesta droga?

Notícies relacionades

Una aliança per la vivenda

Esquerda en els fonaments de Sánchez

Vaig comprar precipitadament les vambes i vaig sortir de la botiga a la recerca d’una mica d’aire, ja que havia començat a faltar-me la respiració. Però al carrer feia una calor insofrible, que estava acabant amb l’oxigen de la ciutat. Em va semblar que els vianants tenien també la respiració entretallada. Panteixàvem tots, jo amb la meva capsa de sabates sota el braç. Aquella capsa s’havia convertit en una espècie d’aparell de ràdio que emetia un silenci blanc (en el cas que hi hagi silencis de diferents colors, que em sembla que sí). Vaig agafar un taxi amb aire condicionat que em va permetre recuperar l’alè.

El primer que vaig fer a l’arribar a casa va ser treure les vambes de la capsa i omplir-les amb boles de paper de diari, cosa que va semblar calmar-les momentàniament. El cert és que la seva obertura tenia la forma d’una boca, amb els seus dos llavis corresponents, de manera que el que vaig fer, en certa manera, va ser emmordassar-les. Quant a la capsa, la vaig trepitjar fins a aplanar-la i la vaig llançar al contenidor de cartrons que han posat a la cantonada del meu carrer. El silenci ha cessat, de moment.