Els ponts de Màlaga

Màlaga és un èxit perquè ha sabut unir el gran creixement del turisme i l’impuls d’un parc tecnològic i de diversos museus –en especial, el Picasso, a la ciutat natal del pintor– per ser la sisena ciutat d’Espanya i un focus d’atracció per a tot Europa. I això amb un alcalde, Francisco de la Torre (82 anys), que en fa 25 que està en el càrrec i que, tot i que del PP, ja es troba per sobre de les sigles.

Hi van participar tres presidents autonòmics. Juan José Moreno Bonilla va destacar la marxa econòmica de la comunitat andalusa, però també la urgent necessitat d’infraestructures en transports, aigua i energia. Salvador Illa va alertar dels riscos de la gran confrontació que en aquests moments pot debilitar la democràcia i augmentar la desafecció ciutadana i va recalcar que Catalunya volia ser un agent positiu a l’Espanya i Europa actuals. I va recordar la famosa cançó de Serrat sobre el Mediterrani (1971), un vincle entre Catalunya i Espanya. El president de Múrcia, Fernando López Miras, es va centrar en el drama de l’aigua i en la necessitat de mantenir el transvasament Tajo-Segura. I va insistir que Múrcia és el territori –per sobre d’Israel– que recicla més aigua.

Empresari com Marc Murtra i Antonio Garamendi van abordar l’horitzó econòmic. Va destacar la presentació, per Arturo Briz, de l’índex de competitivitat mundial de l’IMD que havia sortit la vigília. Espanya, malgrat el creixement, només ha pujat un lloc en el rànquing, al 29. Estem millor en infraestructures (lloc 22), però malament en eficiència del sector públic (lloc 56) i fins i tot del sector privat (41). Va faltar temps per aprofundir amb Briz, un espanyol que ha estat fora més de 30 anys.

Els grans assumptes van ser el canvi climàtic, la immigració, el turisme i l’habitatge. La immigració és molt positiva, però requereix molts recursos per poder integrar-la bé perquè, en cas contrari, acaba generant tensions. El turisme és una gran font de riquesa, però –ho va dir Illa– cal "regular-lo per protegir-lo". I en això hi va haver un gran consens a la taula d’alcaldes. Quatre del PP: De la Torre (Màlaga), María José Catalá (València), Jaime Martínez Llabrés (Palma) i Noelia Arroyo (Cartagena), més Jaume Collboni.

Aquestes ciutats han viscut un gran èxit, ajudat pel turisme, però que genera problemes, en especial a la vivenda. I el canvi climàtic és ja el gran desafiament. ¿Com no morir d’èxit? Per a Collboni "el dret a quedar-se dels veïns" és el gran desafiament. Ningú el va contradir. Però la vivenda és la qüestió. Que els pisos turístics no expulsin els veïns. Noelia Arroyo es va queixar de l’absència legal de mecanismes per combatre les ocupacions, cosa que –cert– genera por en els llogaters i treu pisos del lloguer. Collboni va assumir que el problema és l’escassa oferta –i també la seguretat jurídica– però va dir que la limitació de lloguers de Barcelona començava a abaixar els preus. I tant María José Catalá com Collboni van insistir en els efectes molt perniciosos dels pisos turístics. L’alcalde de Barcelona va defensar la conveniència de les taxes turístiques mentre que el de Màlaga l’escoltava amb atenció.

Notícies relacionades

Sánchez, l’imprescindible

La cadira de Bad Bunny

Hi va haver diferències entre els alcaldes, encara que no excessives. Tots saben que no poden morir d’èxit i que les mesures que s’han de prendre són complicades i no seran fàcils. Potser per això el clima entre els alcaldes no es va semblar en res al que hem vist al Congrés les últimes setmanes.

Sí, a Màlaga es van bastir ponts.