Editorial

Municipals: compte enrere

A Catalunya serà el primer test per comprovar si el PSC pot traslladar l’efecte Govern a l’àmbit local

2
Es llegeix en minuts
Municipals: compte enrere

A un any de les eleccions locals i amb el cicle electoral ja en marxa, els partits comencen a definir estratègies en un context marcat per la política general. Les municipals mantenen una lògica pròpia, amb els alcaldes en primera línia de la resposta i atenció als problemes més reals i immediats dels ciutadans, tot i que la proximitat del final de la legislatura estatal (si no es trunca abans) i la coincidència amb les autonòmiques en bona part de l’Estat podrien reforçar la nacionalització de la campanya i condicionaran candidatures i aliances.

La principal incògnita continua sent la relació entre municipals i generals. Pedro Sánchez manté la seva intenció d’esgotar la legislatura i descarta un "superdiumenge" electoral, però dins del PSOE persisteix la preocupació que unes municipals massa pròximes a les generals quedin condicionades pel desgast del Govern. El PP mirarà de consolidar el poder territorial obtingut el 2023, mentre Vox intentarà ampliar implantació municipal i capacitat d’influència en futurs pactes. A l’esquerra continuen obertes les dificultats per articular l’espai situat a l’esquerra del PSOE, encara marcat per la fragmentació, la debilitat organitzativa i la falta de lideratges consolidats.

A Catalunya, les municipals seran el primer test per comprovar si el PSC aconsegueix traslladar l’efecte Govern a l’àmbit local i reforçar la seva posició a les principals ciutats. Junts, a qui les enquestes auguren un retrocés, afronta la cita amb el difícil repte de no perdre la centralitat de l’espai independentista en un context de més competència, mentre que ERC intenta confirmar les enquestes que vaticinen una inflexió després de superar un cicle descendent. El gran interrogant és Aliança Catalana, amb un creixement que pot alterar l’equilibri intern de l’independentisme sempre que aconsegueixi traduir les bones expectatives demoscòpiques en candidatures i representació institucional.

Barcelona concentrarà una bona part d’aquestes dinàmiques. Jaume Collboni afronta les eleccions amb l’objectiu de consolidar la posició del PSC a la capital a partir d’una estratègia centrada en la gestió i els acords transversals, en una campanya que previsiblement estarà marcada per debats sobre habitatge, turisme i transformació urbana. La fragmentació del consistori continuarà condicionant la governabilitat i les estratègies de pacte, tot i que l’alcalde actual compta amb l’avantatge de trobar-se amb gran part de l’oposició en un estat d’indefinició. Junts encara no ha tancat el seu lideratge; ERC confia en Elisenda Alamany com a aposta de renovació; els Comuns intentaran recompondre el seu espai amb Gerardo Pisarello; el PP mirarà de mantenir una posició decisiva; i Aliança Catalana, encara sense candidat, intentarà entrar al consistori.

En el conjunt d’Espanya, les municipals del 2027 permetran comprovar fins a quin punt es consoliden les dinàmiques sorgides després del cicle electoral del 2023. La cita mesurarà la capacitat del PP per preservar la seva hegemonia territorial, el pes que pugui adquirir Vox en la política municipal i en la formació de majories i la capacitat del PSOE per contenir el desgast. A Catalunya, en canvi, les eleccions poden marcar l’inici d’una nova etapa en el sistema de partits dilucidant si Aliança Catalana aconsegueix consolidar-se com a actor rellevant i alterar l’equilibri de l’espai independentista, o si PSC, Junts i ERC mantenen encara capacitat per vertebrar el sistema polític català i si els tres partits d’esquerres que acaben de fer una aposta per la governabilitat amb l’aprovació dels pressupostos poden ampliar els seus espais de col·laboració.