Violència de gènere
Bardem i el masclisme
Javier Bardem diu a Canes que vivim en un país masclista. Que ha normalitzat el feminicidi. I ja apareixen tertulians o presentadores dient que no. Just els que a la feina fan el que denuncia Bardem. Sí, Espanya té una llei de violència de gènere. ¿Com? Gràcies al feminisme. Sí, hi ha menys feminicidis en comparació amb altres països. ¿Com? Gràcies al feminisme. Per portar la contrària a Bardem, s’han donat cops al pit amb la llei de violència de gènere alguns tertulians que han fet negoci de criticar-la. Es parla de si no som un país masclista per part de qui ha apartat feministes dels platós. Es parla de feminisme per part de qui ha contractat durant anys masclistes als programes o de qui debatia si el feminisme ha anat massa lluny. ¿On han estat aquests quan portem més de vint assassinades des de començament d’any, una per setmana, i no han obert ni un sol dia amb els feminicidis als seus espais?
Una dada. S’han analitzat més d’un milió d’articles arreu del món, des del 2017 fins al 2025. ¿El resultat? Únicament l’1,6% de les notícies globals tracten la violència masclista. Dos apunts més d’aquest estudi. Un, que se cita gairebé quatre vegades més homes que dones, fins i tot quan són elles les afectades. Dos, que les notícies se centren en casos individuals i detalls sensacionalistes, sense explicar les causes, com ha passat amb el cas Epstein.
Notícies relacionades¿La meva opinió com a professional després d’aquests anys? Zero sorpreses. Són pocs els mitjans, com aquest, que donen veu de manera continuada a les professionals d’aquesta especialitat. És una sort poder comptar amb espais així. Però davant tenim professionals destacades que menyspreen la nostra feina i espais que certifiquen aquesta investigació. Zero sorpreses perquè ens agredeixen i les associacions de premsa callen. Zero sorpreses perquè ens retiren de televisió o pòdcasts perquè, tret d’un feminisme d’humor, "la violència seriosa no ven". Zero sorpreses perquè s’aparta periodistes professionals per posar influencers amb errors evidents de verificació i redacció. Zero sorpreses perquè no s’ha parat d’encoratjar l’atac o la invisibilització de feministes, de vegades fins i tot d’aliats. Zero sorpreses perquè hi ha influencers que s’han fet d’or atacant el feminisme. També perquè els algoritmes de les xarxes estan dissenyats per amplificar i viralitzar continguts de misogínia, ja que són els que generen més interacció emocional. Fins i tot en espais feministes es dona veu a veus masclistes: perquè la ràbia genera més clics que el pensament.
¿Què diria aquest informe si fos sobre Espanya? Que, malgrat comptar amb lleis en aquest àmbit, hi ha qui les ha utilitzat com a combustible per a la polèmica i l’espectacle. I que, quan s’hi ha posat límits, ho hem pagat car. La frase de Bardem ha escandalitzat tant que fins i tot s’han organitzat taules de debat. Com si, a partir d’ara, es fes una taula d’anàlisi per cada feminicidi. ¿Oi que no les fan? Aquí és on es veu la normalització del debat. A veure si el problema no és Javier Bardem, sinó totes les altres coses.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
