Res és el que sembla

De com Foment va entrar en raó

1
Es llegeix en minuts
El líder de ERC, Oriol Junqueras, y el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en su cita en Calàbria.

El líder de ERC, Oriol Junqueras, y el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en su cita en Calàbria. / ERC

Si algú, dins o fora del potatge madrileny, està interessat en saber quin és el punt de consens de la Catalunya econòmica sobre la proposta de reforma del finançament autonòmic que van pactar Sánchez i Junqueras, ha de llegir el document que va publicar aquest dijous l’anomenat G-8 (Pimec, Racc, Barcelona Global, Cercle d’Economia, Cambra de Barcelona, Col·legi d’Economistes i FemCat) juntament amb Foment del Treball. El que s’hi diu és fàcil de resumir: la proposta millora la situació actual però no arriba al que aquestes entitats considerarien òptim. Millor no és òptim. Seria el resum.

Aquest paper té molta entretela per qui el firma i per com s’ha gestat. Al cap de pocs minuts que María Jesús Montero presentés la proposta, Foment del Treball va llançar un comunicat en el qual la considerava insuficient per a Catalunya. El potatge va utilitzar aquell paper per titular ràpidament que els empresaris catalans injuriaven la proposta de Sánchez. PP i Vox van sucar pa. Al Palau de la Generalitat, l’episodi va causar malestar i fins i tot enuig. Primer, perquè es va llançar sense esperar a la reunió en la qual havien convocat els agents socials per explicar-los el contingut de la proposta. Segon, perquè Illa havia assistit a desenes de reunions amb empresaris i Sánchez en les quals se’ls suggeria que una oferta de finançament podia enterrar definitivament el procés. I, en tercer lloc, perquè resultava impossible distingir entre els arguments del manifest de Foment i els de Junts. En les darreres tres setmanes s’ha fet un treball molt intens per conjugar la posició de Junts amb la de la resta de signants del manifest presentat ahir: es valora que es posi fi a un sistema actualment obsolet, es reconeixen passos en la bona direcció, es mantenen els objectius i es considera que encara hi ha marge de millora durant el tràmit parlamentari. Finalment, Foment va acabar entrant en raó. Hem assistit, així, a un nou episodi que demostra fins a quin punt s’equivoquen a Madrid quan identifiquen Catalunya amb un sol partit, una sola patronal i un sol diari.