Any nou
Molt de soroll, poques veritats
"Aquest any, que calladetes les feministes amb el vestit de la Pedroche". Em va dir, en menys de 24 hores de l’estrena de l’any, algú per les xarxes socials. Som al 2026 i n’hi ha que continuen sense entendre res. Una cosa és opinar, des de l’art o el gust per la moda sobre una tela o un vestit, i una altra, sobre un cos i una persona. Que una cosa és que jo digui que m’estimo més una màniga llarga i un vestit per a aquell dia si jo presentés, i una altra és linxar. Això sí, que tranquil que ha de ser presentar les campanades com a home ben calentonet, sense exigències ni expectatives.
El 2026 anirà molt més bé si en comptes de buscar polèmica i m’agrada els debats se centressin. Cap d’Any va acabar amb un suposat conflicte generacional dels nostres pares i avis que viuen a la regalada amb les seves pensions, i la nostra generació o la més jove, que viu més malament. Aquest titular crea ingressos perquè ven polèmica. No hauria sigut polèmic dir la veritat: explicar que el problema no és que hi hagi més gent gran que viu bé (tot i que les dades desmuntin una part d’aquest relat), sinó que aquestes pensions són seves i que el problema són unes condicions de treball precàries avui dia. Hi afegeixo la confessió que entro cada any nou amb por. Amb el temor de perdre els pares, per llei de vida. D’aquesta etapa n’he après, sobretot de la mare, què són la vellesa, la malaltia i la dignitat. I tot plegat requereix tenir un sostre, menjar i capacitat econòmica per comprar unes ulleres, un audiòfon, una butaca adequada, un caminador, una cadira de rodes... I pensant que moltes dones no tenen ni pensió, dedicades tota la vida a la llar. O, si poden, una de contributiva, aquelles que fins i tot n’hi ha que critiquen. Però aquests titulars no venen. Ven el de la gent gran que viu a la regalada.
Notícies relacionadesEl mateix ha passat a final d’any amb la notícia falsa de les denúncies falses, basada en les teories de tal o tal. No ven posar en qüestió les denúncies falses de robatoris, per exemple, perquè això seria fer el ridícul. Per això no s’escriu sobre aquest tema. Però, en canvi, ven la idea dels homes perseguits per pèrfides dones que denuncien en fals, tot i que les dades ho desmuntin. Igual que ara ven qüestionar el concepte de violència de gènere al parlar de les assassinades de l’any, confrontant amb el de feminicidi, per aconseguir que desaparegui aquesta categoria. Igual que ven manipular la funció del Ministeri d’Igualtat, per dir que oculta dades de crims d’homes, quan aquests estan previstos en un altre ministeri.
Això sí. Els que com a professió es dediquen a canviar el focus de problemes socials, més desinformant que no informant, després es venen víctimes d’una cancel·lació inexistent, ja que copen tots els mitjans i plataformes. Cal rendibilitzar fins i tot això. Tant de bo un 2026 en què més que parlar de símptomes es parli de causes. Un 2026 en què anem de debò a l’arrel dels problemes i dels debats. Si es fes així, hi hauria propostes constructives per millorar. Però, pel que sigui, això no interessa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
