Iglesias, Ayuso i el feminisme

Directa el gra: no és caça de bruixes, és el dret de les dones a denunciar. No és inquisició, és Estat de dret. No és feminisme woke, són drets humans de les dones. No hi ha denúncia falsa, hi ha denúncia legítima. No hi ha falta de presumpció, hi ha garantia judicial. No hi ha linxament, hi ha recerca de justícia. És curiós que aquest símptoma a alguns tertulians no els passés amb Errejón, Ábalos, Koldo o Salazar, als que van condemnar ja sense sentència, però en canvi tot siguin peròs quan és Julio Iglesias, Plácido Domingo o d’altres.

De tot el que hem hagut de suportar aquesta setmana, caldrà guardar a l’hemeroteca el tuit d’Ayuso, perquè la vida fa molt voltes. I cal comentar-ho perquè el missatge va tenir molts M’agrada. Ayuso va dir: "Les dones violades i atacades estan a l’Iran amb el silenci còmplice de la ultraesquerra. La Comunitat de Madrid mai contribuirà al desprestigi dels artistes i menys, al del cantant més universal de tots: Julio Iglesias".

Centrem-nos en la primera part perquè té el relat de la batalla cultural que portava ja uns quants dies abans per mitjà de les xarxes socials (i en algunes líders del PP, com Cayetana Álvarez de Toledo). Els negacionistes de la violència masclista i pregoners de les denúncies falses només es tornen feministes de miracle, quan es tracta de les dones de l’Iran.

Caldrà dir-li a Ayuso que les dones són violades i atacades a Madrid, a Espanya, a l’Iran, a Gaza, a l’Argentina, a la Xina, a l’Afganistan i a tots els racons del món perquè existeix el patriarcat. Encara més amb dictadures o genocidis.

Caldrà dir-li a Ayuso que si busca feministes lluitadores en règims repressius les té a Espanya, moltes d’elles en cunetes, rapades a qui donaven oli de ricí o les que rebien als seus mugrons o genitals descàrregues elèctriques durant la Guerra Civil i el franquisme. A aquestes mai les reconeix.

Notícies relacionades

El teatre de Donald Trump

Irene va separar els Reis

Caldrà dir-li a Ayuso (i als seus seguidors) que quan les dones de l’Iran aconsegueixin algun dia que cap Estat les obligui a portar vel, ens haurà d’explicar com reaccionaran quan demanin altres drets plens, com l’avortament. Més que res, quan ella mateixa dificulta els drets de les dones a avortar a la Comunitat de Madrid i es nega a complir la llei.

Si tant li preocupen les dones pot començar per, almenys, mostrar a xarxes solidaritat amb cada assassinada, o bé amb atendre les demandes de les treballadores de la xarxa d’atenció de víctimes de violència de gènere de Madrid. I de passada, deixar d’utilitzar les víctimes per aconseguir el seu minut de glòria del dia. Perquè al desprestigi dels artistes no contribueixen les dones, alguns es valen per si sols.