Una continuïtat insostenible

Per primera vegada, un fiscal general de l’Estat s’asseurà al banc dels acusats. L’actual responsable del càrrec, Álvaro García Ortiz, haurà de respondre en els pròxims mesos als càrrecs que li imputi definitivament el jutge Ángel Hurtado per la difusió del correu electrònic pel qual l’advocat de l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, oferia el reconeixement de delictes fiscals per aconseguir un acord de conformitat que li evités ser processat. La negativa del Tribunal Suprem (TS) a acceptar el recurs presentat pel fiscal general, que insisteix en la seva innocència i ha declinat renunciar al seu càrrec, fa ja inapel·lable la pròxima celebració d’un judici oral.
La interlocutòria del TS sí que eximeix la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, alhora que considera que no hi ha prou fonaments per sostenir com va fer l’instructor que el fiscal general va actuar "arran d’indicacions rebudes de Presidència del Govern". Dos dels tres magistrats de la sala consideren que la seqüència dels fets (la filtració per un mitjà de la informació falsa que va ser la fiscalia la que va oferir un pacte a González Amador, la petició per part del fiscal dels correus que demostraven qui va fer aquesta proposta, la difusió pública d’informació amb detalls específics i, posteriorment, l’esborrament de les dades del telèfon de l’investigat) són prou indicis per processar-lo. L’altre component de la Sala d’Apel·lació del TS considera, en canvi, que amb aquesta simple seqüència temporal no n’hi ha prou. En qualsevol cas, serà ara la Sala Penal del TS la que decidirà si García Ortiz va cometre alguna irregularitat i si va revelar indegudament, o no, alguna informació que pogués considerar-se com a secreta.
Després de la confirmació que la perspectiva de veure el fiscal general assegut al banc dels acusats és ja inevitable, el Govern ha mantingut el suport tancat no només a la innocència de García Ortiz, sinó també a la seva continuïtat en el càrrec mentre està pendent que el tribunal dicti sentència en un sentit o un altre. La negativa a sol·licitar la dimissió del fiscal general o a executar el seu cessament és coherent amb el manual de resistència del president del Govern, el que va fer que ignorés les sospites sobre l’entorn de José Luis Ábalos i després Santos Cerdán fins que li van esclatar a les mans, o el que fa que reiteri la seva voluntat d’esgotar la legislatura tant si té una majoria al Congrés com si no, o el que fa que consideri que és possible no caure en la paràlisi en la seva acció de Govern malgrat que no s’entrevegi cap possibilitat que pugui aprovar uns pressupostos generals de l’Estat.
No obstant, en la decisió d’insistir en la permanència del màxim responsable del Ministeri Fiscal en el seu càrrec s’han de tenir en compte altres factors, a part dels d’oportunitat política. Qualsevol fiscal que es veiés en la situació en què es trobarà inapel·lablement García Ortiz en els pròxims dies quedaria, segons l’estatut fiscal, suspès de sou i feina fins que es dictés sentència. Tot i que es beneficiï del fet que, des del càrrec que ocupa, quedi exempt de les normes que regulen l’acompliment de la carrera fiscal, les raons per les quals la condició de fiscal general sigui incompatible amb la de processat són encara més grans de les que justificarien la separació temporal del càrrec de qualsevol dels seus subordinats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.