Millor l’acord que la guerra

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Millor l’acord que la guerra / 5

Convé abans un mal acord, tot i que no sigui gaire avantatjós, i encara més si és acceptable, que un bon plet, una guerra comercial costosa i de resultats incerts. Es pot utilitzar la saviesa popular per interpretar el document sobre aranzels subscrit diumenge pel president nord-americà, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. La imatge de Trump com a polític donat al xantatge està tan acreditada que s’han acumulat els laments i acusacions per una suposada entrega de la líder europea. "Trump es va cruspir Von der Leyen per esmorzar", va dir el líder hongarès Viktor Orbán, l’aliat europeu més conspicu que tenen Trump i Putin a la Unió Europea. La frase queda bé per a les pugnes que Orbán té amb la Comissió i per a les granges de bots a les xarxes que responen a interessos externs, però té més de propaganda que de realitat. El cas és que la negociació arrencava d’un punt de partida molt desfavorable per a la UE, amb els Estats Units amenaçant amb aranzels que anaven del 20% al 50%, segons els dies. Una autèntica guerra comercial, que hauria agafat els europeus en un dels seus pitjors moments: amb creixement negatiu a Alemanya, descens marcat de la productivitat a tots els països i problemes de cohesió interna. En aquest context, l’acord subscrit a Escòcia no és tan dolent com alguns diuen i, en tot cas, elimina la perspectiva d’una guerra comercial que hauria sigut devastadora. L’augment dels actuals aranzels a la UE però no a les importacions des dels EUA forma part de l’acord. Però no és menys rellevant el que no hi figura: cap compromís sobre l’IVA o les barreres no aranzelàries europees que Trump equiparava a aranzels encoberts però que responen a motius de seguretat o sanitaris.

Després de quatre mesos de dures negociacions, Trump ho podrà exhibir com un triomf perquè ho necessita. Les guerres d’Ucraïna i Gaza que s’havien d’acabar en 48 hores continuen, l’economia xinesa aguanta el cop, i les crítiques a la seva gestió i al seu passat es multipliquen dins dels Estats Units. A curt termini, la impressió que s’ha berenat Von der Leyen li pot ser útil. A mitjà, no tant, ja que els que paguen els aranzels són els consumidors nord-americans. I el somni que les empreses de tot el món vagin a instal·lar-se als Estats Units, somni serà, almenys a mitjà termini. Ell podrà exhibir el que ha aconseguit en compromisos de compra d’energia, però aquests estaven cantats si la UE vol trencar els seus llaços amb Rússia. També podrà presumir de la disposició dels europeus a comprar armes als EUA, però aquesta ja s’havia expressat en l’última cimera de l’OTAN. Sens dubte, aranzels d’un 15% no són una bona notícia ni per al sector de l’automòbil, ni per al farmacèutic, ni per als que exporten maquinària. No obstant, no deixen Europa en pitjor situació que els seus competidors en el mercat dels EUA.

Sembla que els efectes de l’acord sobre l’economia espanyola seran discrets. La raó: només el 5% de les nostres exportacions van als Estats Units. No obstant, per no pecar d’optimisme convé esperar els anomenats "efectes de segona ronda" que l’acord pot tenir. Si Alemanya, França o la indústria de l’automòbil europea pateixen, això ens acabarà afectant. Per fer front a aquest risc, aquí com a tot Europa, caldria reforçar la nostra competitivitat.

Temes:

Gaza Donald Trump Editorials El Periódico Ursula von der Leyen Guerra comercial

Inicia sessió 0 Comentaris