Editorial
El comerç i els dies festius
La idea de Barcelona com a centre de compres atractiu no hauria d’anar en detriment del comerç de barri

Ambiente comercial en la Rambla Catalunya, una de las zonas con mayor actividad durante los domingos con apertura autorizada de tiendas. /
Després d’uns anys d’un cert desgavell en la normativa, que només preveia dates soltes que generaven desinformació i contínues polèmiques, el febrer del 2022 es va arribar a un ampli consens ciutadà sobre la possibilitat d’obrir les botigues en els dies festius compresos entre mitjans de maig i finals de setembre a la zona coneguda com a ZGAT (zona de gran afluència turística). El pacte, en el qual s’incloïen associacions d’interessos contraposats, com Barcelona Oberta, que agrupa els negocis dels eixos comercials més transitats, i Barcelona Comerç, que representa el comerç de barri, comptava també amb el suport d’altres entitats, com Pimec Comerç, Foment del Treball, l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), o sindicats com UGT, i naixia amb el beneplàcit de l’Ajuntament i la Generalitat. Quatre mesos en els quals els comerços (més enllà dels inferiors a 300 metres quadrats, que ja gaudien d’obertura lliure, sense importar la ubicació) podien obrir en entorns turístics en un horari delimitat, els diumenges i en altres festivitats. La data límit d’aquell acord està a punt de complir-se –finals del 2025– i es posa sobre la taula una ampliació a partir del 2026, auspiciada principalment per Barcelona Oberta, que pretén allargar els permisos d’obertura no només en la temporada d’estiu sinó més enllà, fins als vuit mesos, entre Setmana Santa i Tots Sants.
Es tornarà a debatre, doncs, entre dos models diferenciats que també ens informen sobre maneres diferents de gestionar tant el comerç com la mateixa definició de la ciutat des d’una perspectiva turística. Barcelona Comerç s’ha manifestat tradicionalment en contra d’una extrema liberalització per assumptes com la conciliació o la impossibilitat de comptar amb una infraestructura que permeti la sostenibilitat en botigues de matriu familiar. Per contra, els comerços de més envergadura i múscul empresarial argüeixen que l’ampliació temporal ha de permetre una consolidació de les contractacions laborals (segons dades de Barcelona Oberta més de la meitat des del 2022 són indefinits), sense perjudicis notables al petit i mitjà comerç i amb una percepció favorable de la ciutadania, que en un 48,3%, el percentatge més gran dels últims anys, contempla com a positiva una ampliació d’obertures en dies festius que ha de revertir –d’ampliar-se als vuit mesos– en una capacitat més gran d’oferta turística i de benefici general per a la resta de serveis.
La mateixa consideració de Barcelona com un centre de compres atractiu, tant per al visitant ocasional com per al ciutadà comú, no hauria d’anar en detriment del comerç de barri que aglutina i dona vida al seu entorn. Però, alhora, per dotar de més entitat a la ciutat com a destí amb múltiples possibilitats, l’augment d’obertures en dies festius també sembla desitjable. El que sí que és important, com va passar el 2022, és arribar a un consens entre les parts, que valori els pros i els contres i que estableixi una reglamentació en la qual ningú se sent privilegiat o exclòs. Si bé l’última paraula és del consistori, amb la rúbrica del Departament de Comerç, Consum i Turisme, el més convenient, per a la convivència ciutadana, és arribar a un pacte entre els agents implicats.