Nova baixar

Si vas cada dia a l’estació, tard o d’hora acabes rebent algú. Això em repetia jo, juntament amb un grup de gent que, quan les portes s’obrien, estiraven el coll a la recerca del seu fill, la seva filla, el seu marit, el seu amant..., resultava impossible endevinar els parentius o el tipus de relació dels uns amb els altres. Hi havia pares que semblaven fills i fills que semblaven pares. Arribaven ferreters i informàtics i representants de comerç: tota la varietat que cabria esperar d’un zoològic humà. La confusió dominava igual que en la resta de l’existència, només que allà apareixia més despullada, més cruel també, més aspra. Algunes de les persones que esperaven portaven gossos, en general petits, que s’alegraven molt de rebre els que venien. Me’n vaig fer habitual fins al punt que la senyora de la parada de cafè em saludava pel meu nom, preguntant-me sempre qui esperava.
–A algú –deia jo sense entrar en detalls.
Durant mesos, vaig observar aquella vida en trànsit i vaig començar a reconèixer els que viatjaven per rutina –maletí, mirada a terra, zero nostàlgia– i els que fugien –motxilla a l’espatlla, ulls plens de futur o de por.
Jo no sabia bé qui esperava. O potser sí, però ho callava. A la llibreta on anotava horaris i perfils inventats, vaig escriure un dia: "Arribarà al tren de les 18.12, amb una gavardina verda i una bufanda de ratlles".
Ho vaig escriure com qui llança una ampolla al mar. I vaig començar a mirar amb més atenció els passatgers d’aquest tren.
Van passar dies, setmanes. I una tarda, exactament a les 18.12, va aparèixer una dona amb gavardina verda. Portava una bufanda de ratlles. No mirava el mòbil, mirava cap enfora, com buscant alguna cosa. O algú. Em vaig acostar i em vaig oferir per portar-li la maleta.
–¿On anem? –vaig preguntar.
–Em van dir que vostè ho sabria –va dir.
La vaig portar a un hotel del centre, on va reservar una habitació. Després va tornar cap a mi:
Notícies relacionades–De seguida baixo –va dir.
Però no va baixar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.