La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
El Guernica no, Sixena sí
Una representació del mural del Gernika /
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va tancar ahir al Senat una porta que el govern basc fa temps que intenta obrir: el "Guernica" de Picasso, el quadre més universal sobre els horrors de la guerra, no viatjarà al País Basc. No es mourà de Madrid, ni tan sols pel 90è aniversari del bombardeig. El lehendakari, Imanol Pradales, n'havia reclamat el trasllat, permanent o temporal, i si aquest trasllat és factible tècnicament, no hi ha cap raó per negar-lo.
És una qüestió de memòria democràtica. De reparació històrica per a una ciutat que va ser esborrada del mapa per les bombes nazis l’any 1937. Però el govern espanyol s'hi nega en rodó al·legant motius científics: el ministeri s’aferra a uns informes tècnics del Museu Reina Sofia que adverteixen de l'extrema fragilitat de la tela. Segons Madrid, moure l'obra és un perill inassumible.
Més enllà de l’argument del govern espanyol, però, cal sumar-hi la fanfàrria habitual d’una certa manera de fer política. Així menystenia la petició del govern basc la presidenta Isabel Díaz Ayuso: "El que no té sentit és anar a l'origen de les coses segons convingui, aleshores portem tota l'obra de Picasso a Málaga. Això em sembla cateto"
Des de Barcelona, la pregunta per a la senyora Ayuso es fa sola. Li sembla també, a la presidenta madrilenya, "cateto" --que diu ella--, la campanya orquestrada des de l’Aragó per reclamar l’art de Sixena? Allà també hi havia informes tècnics. Inqüestionables. Avalats per experts conservadors nacionals i internacionals. Informes que alertaven, precisament, de la fragilitat extrema de les peces de Sixena, i del risc irreversible que suposava moure-les cap a l'Aragó. Però, en el cas de Catalunya, la ciència va deixar d'importar.
De moment, el ministre de Cultura no ha dit gaire cosa sobre les obres que encara queden per tornar, i és possible que ara ja sigui massa tard perquè el ministeri actuï. Però no ho és, per exemple, per parlar-ne amb la mateixa contundència amb què ho feia ahir Urtasun al Senat.
Notícies relacionadesAl País Basc, a Catalunya i a tot el món, la gestió del patrimoni artístic és una qüestió complexa, gairebé sempre espinosa. L'argument de les grans capitals d’estat gairebé sempre és el mateix, siguin Madrid, París o Londres. Les peces ja no pertanyen a un lloc concret, sinó a "tothom".
El problema és quan el debat sembla trucat. O quan la ciència s’utilitza a la carta, i els informes tècnics són el final de la conversa quan l’art penja d’un museu a Madrid i paper mullat quan ho fa a Catalunya.
