Cuidar i reparar el sistema
La xarxa de pederàstia que es va teixir entorn d’una menor protegida ha posat el focus en el sistema de protecció de menors a Catalunya. La nena tenia 12 anys quan es van iniciar les agressions i encara vivia amb la seva mare, malalta. Un any més tard va entrar en un centre d’acollida i no va ser fins passats uns mesos quan els educadors que l’atenien van detectar que alguna cosa anava malament. La notícia ha actuat com la gota que fa vessar el vas de les irregularitats i errors en la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Els problemes no són nous; alguns es denunciaven des de fa anys. Davant la varietat, amplitud i transcendència de la problemàtica, el Govern ha decidit actuar amb contundència i emprendre una remodelació profunda del sistema de protecció de la infància. El repte és majúscul. Una societat que descuida els seus menors mai podrà ser justa ni igualitària.
En aquestes pàgines s’han anat revelant els principals problemes de la DGAIA. Un pressupost insuficient, amb precarització dels equips i una gestió dubtosa dels recursos, s’apunten com a problemes capitals. L’externalització de serveis no sempre amb totes les garanties ni la transparència obligada ha provocat negligències i sospites sobre l’ús de fons públics, i la falta de control sobre aquesta xarxa també ha agreujat la descoordinació entre diferents organismes. Però advocar per una internalització i funcionarització general dels serveis ni és viable ni es pot defensar com l’eix de qualsevol solució quan són evidents els errors interns enquistats a l’organisme públic que havia de gestionar la xarxa de centres col·laboradors.
En una dècada, la xifra de menors que viuen en centres tutelats s’ha duplicat, però el sistema d’acollida no s’ha redimensionat, cosa que ha suposat una clara deficiència pressupostària i una sobreocupació dels centres. Al contrari, les acollides en famílies han decrescut. En bona part perquè el 41% dels nens que viuen en centres han migrat sols i tenen més dificultats per ser emparats en cases particulars.
Davant aquest panorama, el Govern de Salvador Illa ha optat per una solució estructural. La DGAIA desapareix i es crea la Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). Com el nom indica, es pretén incidir en una protecció "més àgil i eficient" dels menors i prevenir les violacions dels seus drets. El nou organisme no podrà gestionar prestacions econòmiques ni concertar places als centres de menors, cosa que allunyarà la possibilitat de presumptes irregularitats. Dues organitzacions externes fiscalitzaran el sistema de protecció. Entre altres mesures, es crearà una àrea específica per a joves migrants sols, es treballarà en la prevenció d’abusos a les xarxes socials i s’aprofundirà en un pla per augmentar el nombre de famílies acollidores.
El desafiament és enorme, vaga dir-ho. Per això es podria esperar un exercici de responsabilitat col·lectiu. Carregar sobre el sistema de protecció de menors sense reconèixer tota la feina feta és fer el joc als que consideren que l’Administració no hauria d’intervenir en els casos d’abandonament o disfuncions familiars, des d’un plantejament ultraliberal, des del rebuig d’algun perfil específic de menors, sobre tots els migrants, o des d’un punt de vista que només té en compte la justícia juvenil i no l’atenció social. Però el sistema d’atenció de menors ha patit un deteriorament profund, del qual cap partit que hagi tingut responsabilitat de govern durant fa més d’una dècada pugui sentir-se aliè. És molt el que està en joc. No només la vida de milers de nens, també el nostre model de societat. Procurar el benestar de tots els menors és la millor manera d’apuntalar la convivència i la prosperitat del futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
