Un mes després de l’apagada

Pedro Sánchez s’ha forjat la fama de contorsionista. De ser capaç de seguir dempeus sense importar-li la força de la tempesta que creixi sobre ell ni els equilibris que hagi de fer per mantenir-se. No obstant, en aquest cas no ha aconseguit respondre a la crisi amb l’eficàcia política i comunicativa que ha utilitzat en altres ocasions. El PP ha anat a totes per explicar als ciutadans que estan en mans d’un Govern matusser i ineficaç. En això es refugia el Govern. Però tant l’apagada com els contratemps ferroviaris són problemes que el ciutadà ha experimentat i experimenta de manera directa, palpable, personal: l’ascensor s’ha parat; el tren va amb mitja hora de retard. No ens trobem, doncs, davant disquisicions ideològiques, sinó davant fets rotunds i incontrovertibles. Per aquesta raó, i acceptant que el temps és imprescindible per poder oferir una explicació definitiva, l’Executiu hauria d’informar amb claredat de les accions que es porten a terme i de l’estat de les indagacions en marxa. El ciutadà no pot de cap manera conformar-se amb un silenci prolongat.

L’esdevingut no només s’ha utilitzat per erosionar la imatge del Govern. També s’ha alimentat la polèmica entorn de les energies renovables i les centrals nuclears. Per descomptat, ràpidament s’han apuntat a la confrontació els lobbies tant d’un costat com de l’altre, cosa que ha propiciat una fogosa polèmica que, a més de respondre a intencions allunyades de l’interès general, resulta simplificadora, de blanc o negre, molt poc productiva. Tant en l’assumpte de les nuclears, la vida de les quals el Govern sap que caldrà prolongar, com en l’esclariment de les causes de l’apagada és necessari fugir de la frivolitat i guiar-se pel coneixement, la sensatesa i la proporció. El mateix val per a la inevitable i substancial transició que caldrà emprendre amb l’objectiu de disposar en el futur d’un sistema elèctric molt més robust, fiable i interconnectat.