Concentración en Ripoll para pedir el padrón para todos los habitantes, en enero de 2024. /
La decisió de Junts per Catalunya de posicionar-se a favor de vetar l’ús de qualsevol tipus de vel islàmic a les aules i en les activitats extraescolars i de prohibir el burca i el nicab, els vels integrals que cobreixen el rostre, en tots els espais públics així com l’ús del burquini a les piscines municipals, ha de ser interpretat en el context de la creixent competència electoral entre aquest partit i Aliança Catalana, que es reconeix obertament islamòfoba, i que segons les enquestes podria estar seduint part de l’electorat de Junts.
No obstant, malgrat l’innegable oportunisme polític de Junts no es pot obviar que plantejar aquest debat resulta del tot pertinent si s’aborda des del punt de vista dels drets humans, per molt que una bona part de l’esquerra consideri ara que amb això es fa el joc a la dreta radical. Ara, perquè abans no era així i hi havia formacions d’esquerra com el PSC que no veien amb mals ulls la limitació de l’ús del vel, fins al punt que va ser precisament un alcalde socialista, Àngel Ros, el primer a impulsar el 2010 a Lleida una ordenança municipal que prohibia el vel en edificis municipals al·legant precisament raons d’igualtat de gènere i també de seguretat. Una ordenança, no obstant, que va ser invalidada el 2013 per part del Tribunal Suprem al resoldre que ja que aquesta normativa afectava drets i llibertats fonamentals només podia ser abordada per una norma amb rang de llei. I això és justament el que pretén Junts en el marc de la delegació de competències migratòries a la Generalitat.
Notícies relacionadesEn l’actualitat, en canvi, gran part de l’esquerra defensa ferventment l’ús del vel com una expressió de la llibertat religiosa i avala la idea que per a moltes dones és un signe d’identitat cultural i religiosa i fins i tot una decisió personal no necessàriament imposada. Un argument ja per si mateix qüestionable i que no resultaria aplicable a les menors d’edat que han de ser objecte d’especial protecció, que perd tota la seva legitimitat quan s’atén a la naturalesa i el propòsit del vel: un instrument que, amb el paternalista argument de protegir la dona de la lascívia masculina, la sotmet, la domina i la discrimina.
Per això resulta molt contradictori que la mateixa esquerra que es diu feminista i antipatriarcal i que defensa la idea que només sí és sí, abraci amb el tema del vel un relativisme cultural que és incompatible amb els drets de les dones. El coherent amb la lluita feminista i antipatriarcal no és defensar el vel com a expressió de diversitat cultural, sinó exigir que en les societats democràtiques en sigui innecessari l’ús perquè tots els homes, siguin musulmans o no, són capaços de contenir els seus impulsos i de respectar la dona fent possible que actuï amb autonomia i amb llibertat. Altrament potser no es fa el joc a la dreta radical però sí al masclisme més recalcitrant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
