Les aliances necessàries en emergència

Problemes que afecten nombrosos països, que requereixen una resposta coordinada i efectiva, queden sense resoldre perquè es prioritzen les metes partidistes. Aquí i ara, els incendis que castiguen el sud d’Europa, que arrasen Espanya aquesta setmana i acorralen Portugal, Bulgària i Grècia, són més freqüents i greus a mesura que les condicions climàtiques compliquen l’extinció. Els experts s’esgargamellen demanant una revisió dels protocols i més i millors recursos. Ja fa ja 24 anys que Brussel·les va desplegar un centre de coordinació d’emergències per assistir a tots els països de la Unió Europea, i en aquell temps ha exercit 800 missions, tot i que es reforça a poc a poc amb avions i helicòpters per combatre els focs, l’amenaça més temible que sacseja el continent. El Govern va activar la petició d’ajuda aquest dijous, també ho ha fet Portugal. Així com l’OTAN exerceix un treball de defensa col·lectiva davant ingerències polítiques i militars, el RescUE planteja assistència als països membres, però no serà fins al 2028 quan disposarà d’una flota potent, i depèn encara massa del voluntarisme dels efectius que poden mobilitzar-se. El repte a què ens enfrontem requereix polítiques de mirada llarga, des de la política local fins a l’europea.