Pla sense confiança ni censura

Un pla que es divideix en cinc eixos: la prevenció de riscos i l’increment dels controls, per mitjà de la creació d’una agència d’integritat pública independent o de l’enduriment de l’adjudicació pública; l’increment de la protecció als denunciants de corrupció; l’enfortiment de la capacitat sancionadora de l’Estat, a través de la introducció de procediments sumaris, el reforç de la Fiscalia Anticorrupció, l’enduriment de les penes per delictes contra l’Administració pública o la creació d’una llista negra d’empreses per evitar que les condemnades per corrupció puguin continuar contractant amb l’Administració; la millora dels mecanismes per a la recuperació d’actius robats i la creació del decomís preventiu i, finalment, campanyes de conscienciació ciutadana i formació dels empleats públics. Algunes d’aquestes propostes, avalades per l’OCDE, haurien de donar lloc a la reforma de la llei de contractes del sector públic, molt vulnerable per la falta de controls efectius i, sobretot, per la discrecionalitat en els contractes menors, un colador que no s’esmenta explícitament. Per això, malgrat la intencionalitat del conjunt d’aquestes mesures per posar límit a activitats irregulars en l’Administració, l’enunciació d’aquestes ha patit de falta de concreció a l’hora d’executar-les, cosa que comporta que el paquet desgranat per Sánchez en la seva compareixença resulti clarament insuficient.

Gran part del bloc d’investidura, malgrat les crítiques, ha evitat de moment censurar Sánchez. Només Coalició Canària ha reclamat obertament que se sotmeti a una qüestió de confiança, mentre que el PNB i Compromís ho han insinuat. Més contundents han sigut Vox i el PP, exigint-li la dimissió i sense descartar una moció de censura. Vox ha optat per una performance, absentant-se del ple durant la intervenció del president, mentre que Alberto Núñez Feijóo no va estar afortunat en el torn de rèplica, quan va entrar en el terreny de les desqualificacions personals cap a Sánchez sobre assumptes que no estan judicialitzats, a diferència dels que van motivar la compareixença del president del Govern. En definitiva, un debat poc estimulant, que ha evidenciat que Sánchez no pot donar per descomptat el suport dels partits que el van investir i que no hi ha prou múscul per portar a terme una moció de censura. Un xoc d’impotències que porten a l’immobilisme.