‘Make Hollywood great again’

La idea és la següent. Els aranzels castigaran fiscalment els rodatges fora dels Estats Units i es combinaran amb una reforma fiscal perquè les produccions tornin al territori nacional, generin ocupació i reforcin una narrativa "més patriòtica". Perquè, no ho oblidem, la cosa no va únicament d’impulsar la indústria nacional. També es tracta d’aniquilar la propaganda que, segons l’opinió del president, els mercats estrangers estan inoculant en la filmografia americana utilitzant els incentius fiscals com els caramels a la porta de l’escola. Trump mai ha dissimulat el menyspreu que sent cap al que és forà. Aquesta mesura es ven com un cordó sanitari per aïllar aquest factor estranger, igual com el mur amb la frontera de Mèxic que va prometre en la seva primera campanya a la Casa Blanca. El que passa és que aquí l’externalització de la producció és al nucli mateix d’un tipus específic de pel·lícules: els superèxits, aquests que aconsegueixen generar centenars de milions dins i fora del país.

Trump oblida, a més, que la fuga dels rodatges a tercers països no és una deliberada traïció a la bandera. Es roda fora per raons tant creatives com econòmiques. Hollywood entén el món com una paleta de localitzacions apropiades per a les històries que volen explicar, per no parlar dels incentius fiscals, que permeten aixecar el finançament amb estalvis de fins al 40%. Amb el risc que, per si mateix, comporta una pel·lícula d’alt pressupost, tot el que impliqui reduir els costos de producció serà sempre molt benvingut.

Notícies relacionades

Eurovisió versus Mundial de Qatar

Israel ja ha perdut

El problema més gran d’aquest plantejament és la seva desconnexió amb la realitat. La noció de "producció estrangera" en un sector tan globalitzat com l’audiovisual és cada vegada més ambigua. Avui, una pel·lícula pot estar finançada per capital nord-americà, rodada a diversos països, dirigida per un europeu i protagonitzada per un elenc multinacional. ¿Quin d’aquests elements serà el factor determinant en l’assignació de la nacionalitat? ¿Com s’auditarà tot aquest procés sense col·lapsar les estrenes per un excés de burocràcia? Més preocupant encara és l’impacte que aquesta mesura podria tenir en la distribució de cine internacional als Estats Units. En un mercat on el cine estranger ja lluita per sobreviure, encarir la seva distribució suposarà una barrera gairebé insalvable. No només limitarà la diversitat cultural a les sales, sinó que també posarà en perill l’elegibilitat en premis com els Oscars, que exigeixen un mínim d’exhibició en territori nord-americà. I tot això, en un context on les plataformes com Netflix –riques en contingut internacional– podrien veure’s obligades a purgar els seus catàlegs per evitar sancions.

Els CEO de les principals majors de Hollywood s’han reunit per mirar de consensuar un pla d’actuació per posar fre als desvaris del president. Tenen clar que, sense una xarxa robusta d’incentius domèstics, l’únic que aconseguirà Trump serà encarir les produccions, fomentar l’ús de solucions més barates, com la intel·ligència artificial o els sets virtuals, i en el pitjor dels casos, fer inviables projectes que abans sí que ho eren. Les franquícies que han sostingut la taquilla de Hollywood podrien trontollar, i els mercats internacionals –dels quals depenen més que mai els estudis– podrien respondre amb represàlies similars. La solució que se’ls ha acudit per parar el cop és tenir una reunió presencial amb el president per "educar" sobre la cadena de valor audiovisual, confiant que això li donarà una millor perspectiva i plantejarà mesures més raonables.